Massa mirades enrere en l'inici de la campanya
El primer debat entre els quatre alcaldables amb representació a l'Ajuntament de Tarragona escenifica l'escassedat d'idees noves
Cap dels candidats va voler parlar de possibles pactes
Si més de la meitat dels assumptes que es debaten en la primera trobada d'alcaldables són els mateixos de què ja es va tractar en la lluita electoral de fa quatre anys, és que Tarragona té un problema de paràlisi o és que la ciutat avança a una velocitat anormalment reduïda. I aquesta és una de les sensacions que es van percebre en el debat organitzat pel Col·legi de Periodistes de Tarragona, el primer que va reunir els caps de llista de les formacions amb representació al consistori. Al marge de la maleïda crisi econòmica i els seus efectes devastadors, pels quals tant el PSC, CiU, el PP com ERC van assegurar que en tenen el remei, les obres del mercat, la necessitat que l'alta velocitat arribi al centre de la ciutat, la Tabacalera, el Teatre Tarragona, la capitalitat, el model turístic, el parc científic o la reforma de l'administració van acaparar bona part del debat.
No hi va haver cap guanyador, ni tampoc cap perdedor. Tots van omplir la seva quota amb més o menys diligència i apuntant als seus adversaris quan la situació ho requeria.
Propòsits
Preguntats per les propostes concretes, tots es van mostrar partidaris de buscar alternatives per mirar de reduir els 12.000 desocupats i de reactivar l'activitat econòmica. Ballesteros (PSC), creant 6.000 llocs de treball i recordant les inversions milionàries de la indústria química –uns 800 milions d'euros en els propers cinc anys–; Victòria Forns (CiU), concentrant els esforços en una nova regidoria molt potent encarregada de vetllar per les empreses i per l'ocupació; Alejandro Fernández (PP) va confirmar que implantaran un nou model de desenvolupament econòmic “que portarà a un augment de l'activitat cultural i turística”. Per la seva banda, Sergi de los Rios va subratllar la necessitat de reordenar l'administració municipal i el desenvolupament econòmic que comportaran el pla de la Tàrraco romana, el Parc Científic i l'ampliació del port, com també va apuntar l'actual alcalde.
En un altre àmbit de promeses, Forns (CiU) va anunciar que convidarà tots els partits de l'Ajuntament a participar en les comissions de govern, que continuarà prioritzant les polítiques socials i que impulsarà la creació d'un carril exclusiu per al bus i el taxi a la T-11; Alejandro Fernández va fer una aposta ferma per defensar la marca Tarragona, tot reivindicant la importància del nom de la ciutat en equipaments i en infraestructures. Amb referència a la necessitat de fer publicitat de la imatge i de la marca de la ciutat, tant Ballesteros com De los Rios li van recordar que fa quatre anys que ho fan “però que fa vint anys que s'hauria d'haver començat a fer”, va afegir el líder socialista.
Sumes i restes: pactes
A diferència de la contundència dels atacs, dels retrets, de la satisfacció per la feina ben feta i d'excessius moments de política de retrovisor –cosa que no succeïa des de principis de mandat– cap dels quatre candidats no va voler parlar de les combinacions i ni dels possibles pactes posteriors al 22-M davant els rumors que apunten a la reedició del pacte entre CiU i el PP. Preguntats per si cal respectar la llista més votada, tant la cap de llista convergent com el republicà creuen que és preferible esperar que els ciutadans exerceixin el seu dret al vot, mentre que Ballesteros va remarcar: “Sóc partidari que mani la llista més votada perquè sempre ha sigut així, excepte en la moció de censura”. Fernández, que va tornar a alertar dels resultats espectaculars del seu partit, creu que qui ha de manar és el partit que obtingui la majoria absoluta “o una majoria suficient”. Pel que fa a compartir l'alcaldia, ningú ho veu clar.
Potser massa aviat
L'endemà de l'enganxada de cartells, convocats per la Cadena SER, Ballesteros i Forns van mantenir el primer i alhora únic cara a cara que hi haurà en la campanya. La percepció que a la candidata de CiU li falta rodatge es va fer palès en un debat en què el candidat socialista es va mostrar més segur i va actuar amb més desimboltura. Les retallades i el futur de la Tabacalera van ser els únics assumptes que van provocar alguna fricció; lluny, però, de les esbatussades verbals que sí va haver-hi a Reus. Potser va arribar massa aviat perquè de propostes, pràcticament cap. Per a què serveix, si no, una campanya?
