El primer dia, i ja estem saturats

Servidor té un compte de Twitter que utilitza amb discreció per al que més li convé, que acostuma a tenir lloc a una distància prudencial de la classe política. Per aquest motiu –pensant exclusivament en aquesta sèrie d'articles que em connectaran amb polítics, partits, i caps de premsa de diferents municipis i colors– procedeix a obrir un segon compte, disposat a ser bombardejat amb tota mena de missatges polítics.

El primer pas, lògicament, és començar a seguir els candidats barcelonins. Busco l'alcalde i m'adono que, a banda de l'oficial @hereu2011, n'hi ha tres més que poden portar a confusió, però la cara d'ou d'@alcaldehereu, @jordi_hereu i @jordihereubcn em porta a descartar-los. Cercant Trias no hi ha pèrdua: primer surt ell i, tot seguit, el seu cap de premsa. Això és eficiència, sí senyor. No passa el mateix amb Gomà: en introduir el seu nom al cercador apareixen només dues opcions: ell i Justin Bieber. Tan cert com inquietant. Misteris 2.0. Trobar Portabella i el seu partit és més senzill que un retweet, però amb el líder del PP pateixo més: si busco “Alberto Fernández Díaz” em suggereixen Hugo Chávez, Ronaldinho, Lady Gaga i Alejandro Sanz, entre d'altres. Traient-li el segon cognom, per fi apareix, en setè lloc. Som-hi, que ara ja hi som tots.

O no, perquè el centralisme no s'estila, de manera que començo a seguir polítics i partits d'aquí i d'allà, sense cap criteri gaire clar. N'afegeixo fins a arribar a la trentena i m'espero a veure què passa. És aquí quan comprovo que el volum d'informació es fa de seguida inabastable. El primer dia de campanya i la xarxa ja bull: fotografies acabades de fer, frases de candidats que encara ressonen, convocatòries a poques hores vista, crítiques, lloances i, en general, molta sentència molt poc sentida. Això sí, comprovo que mentre que a Piera s'ho prenen amb calma (CiU piula al migdia enganxada de cartells de mitjanit) a Reus comencen els debats a sac: “Moments de molta tensió... Pérez i Pellicer se segueixen insultant fora d'antena... ”

Encara no he piulat i Gomà ja em segueix, tot i que el nom del meu compte no convida a l'optimisme. La primera interacció, però, m'arriba de Vilassar de Mar, potser motivats pels Shorty Awards. Que no he dit com es diu el meu compte? Ho sé, però amb tant d'enrenou no he pogut posar en venta el meu vot (ni que sigui virtualment) i no em vull descobrir abans d'hora. Encara queda campanya...