ALBERT BATALLA
ALCALDE I CAP DE LLISTA DE CIU A LA SEU D'URGELL
“Volem sumar amb aquells que tinguin una actitud positiva”
“En primera instància buscarem reeditar la col·laboració amb ERC, però també amb aquells que vulguin compartir un programa i una actitud de treball en positiu”
“Ausàs ha tingut un paper perquè la Seu obtingui finançaments externs, però sense bons projectes no hi ha ajuts”
Albert Batalla, periodista de 35 anys, diputat de CiU al Parlament des del 2003 i alcalde de la Seu d'Urgell des del 2008, quan Jordi Ausàs va deixar l'Ajuntament de la Seu per incorporar-se al govern català com a conseller de Governació. CiU i ERC governen la ciutat pirinenca en coalició des del 2003, desplaçant al PSC tot i ser el grup més votat en els darrers comicis.
El seu objectiu és reeditar la coalició o veu possible que ara CiU governi en solitari?
Ens presentem per aconseguir la màxima confiança dels ciutadans, en aquest sentit no ens posem límits. Els nostre objectiu és construir la Seu, donar resposta a les necessitats del municipi, i tenir força per fer-ho. Però sempre amb voluntat de sumar.
I la suma comença per ERC, o està obert a altres socis?
En primer instància buscaríem la col·laboració amb qui hem compartit aquest projecte polític de la Seu durant aquest temps, amb ERC. Però també amb tothom amb qui sigui possible compartir un programa i fixar uns objectius de treball, amb actitud positiva i intentant sumar en un moment difícil com és l'actual.
L'actitud no ha estat igual de positiva en els altres grups, aquests anys?
Nosaltres hem tingut molta col·laboració evidentment amb ERC però també amb ICV i el PP, i ha estat una mica més difícil amb el PSC. És lògic, que hi hagi dinàmiques diferents entre govern i oposició, és natural. Però crec que cal mantenir actituds positives i avantposar la col·laboració a les dinàmiques d'enfrontament. Això és el debat entre la nova política o la vella, entre resoldre problemes o seguir les dinàmiques dels partits, alguns ho han entès.
Amb el PSC, però, no hi ha bona relació?
L'actitud del PSC ha estat a vegades força complicada. És lògic que l'oposició ha de visualitzar un model de ciutat diferent i un projecte polític diferent, però el PSC a vegades s'ha passat de la línia en el to de la confrontació. Segurament jo sóc el primer que no he estat prou hàbil per aconseguir una actitud més positiva i reduir la confrontació.
Quin balanç fa, en general, del mandat?
Bo. Hem pogut impulsar inversions per valor de vint milions d'euros, per posar al dia serveis i equipaments. El darrer que hem inaugurat és l'Espai Armengol, també la nova llar d'infants, hem reformat el carrer Major, s'ha millorat la xarxa de clavegueram, un nou arxiu comarcal, instal·lacions esportives, ascensors al parc del Segre.
Com es fa això en plena crisi?
Ens han ajudat molt les subvencions de fora. Una feina molt important que ha fet aquest govern és buscar finançament extern, i estirar tant com hem pogut el finançament propi. Dels 20 milions invertits, 11,5 eren aportacions externes. La resta, finançament propi i en menor mesura deute. En quatre anys, hem reduït el deute de l'Ajuntament en 1,15 milions. Ha passat de ser el 138% del pressupost el 2007 a ser-ne el 110% el 2010. I això en un context de crisi.
Ha estat dura, per a les finances locals?
El 2006 vam recaptar 1 milió d'euros en l'impost d'obres. El 2010 en vam recaptar 105.000. Tot això ens ha portat a haver de buscar subvencions de fora.
Us ha ajudat que un exalcalde, Jordi Ausàs, fos conseller de Governació?
Sí, el seu paper ha estat molt important. Però si els projectes no haguessin estat bons i potents, no hauríem estat capaços d'aconseguir tant finançament. Jo sóc el primer que ha reconegut el seu paper, tot suma. Però també cal fer presentar bons projectes. L'Espai Armengol, que citava abans, va rebre 50.000 euros del fons Feder, però a més va ser el que va rebre la màxima puntuació tècnica.
I els pròxims quatre anys, seran més difícils?
Serà una legislatura amb menys inversions, però pressionarem perquè la Generalitat acabi de contemplar inversions en ensenyament, salut i habitatge que necessitem.
Per exemple?
L'escola de La Valira, que ha de funcionar amb mòduls prefabricats, acabar la reforma de l'escola de Castellciutat, un nou emplaçament per a l'escola d'adults, obtenir terrenys per al nou institut, un nou CAP que l'actual espai ha quedat petit, la residència geriàtrica, i completar les inversions en habitatge.
Quin paper ha pot tenir en el futur la Seu al Pirineu i al país?
Cada ciutat pot tenir el seu propi espai. Nosaltres, però, som la ciutat més gran del Pirineu i hem de continuar treballant en la generació d'oportunitats econòmiques i que passen per potenciar els nostres valors de qualitat de vida, gastronomia, patrimoni cultural, i també la tecnologia, una eina molt important al Pirineu perquè redueix les distàncies i el temps, dues coses que han estat fins ara un problema per al desenvolupament d'aquestes comarques però ara podem trencar aquesta barrera.