Els txecs han revifat la por dins de la UE

Després de la desaparició del bloc comunista, la República Txeca es va fixar dos objectius: formar part de la nova Europa que representava la Unió Europea i establir aliances estratègiques i militars amb els EUA. D'aquesta manera, el 1999 va esdevenir membre de l'OTAN, i prèviament, el gener del 1996, va presentar la seva candidatura per entrar a la UE. L'ingrés a la Unió no es produiria fins a l'1 de maig del 2004, després d'un referèndum, celebrat el 2003, amb una participació del 55% i amb el qual el 77,3% dels votants txecs van apostar per Europa.

Cinc anys després, l'1 de gener del 2009, la República Txeca assumia la presidència de la Unió Europea, una presidència que ha creat certa polèmica, pel tarannà euroescèptic del president txec, Václav Klaus, pel retard d'aquest país a ratificar el Tractat de Lisboa, però sobretot per la caiguda del govern del primer ministre liberal Mirek Topolanek. Una crisi de govern en plena presidència de la UE que va portar la República Txeca a una incertesa política i va revifar les pors al si de la Unió Europea, que ja veia una altra crisi comunitària. Finalment, l'abril del 2009, el president Václav Klaus va nomenar Jan Fischer primer ministre, per formar un govern interí. Fischer és un tecnòcrata, que no està afiliat a cap partit polític, un alt funcionari que ha estat durant sis anys al capdavant de l'oficina estatal d'estadístiques i que ha de portar les regnes del país fins que es convoquin les eleccions previstes per a l'octubre.

La República Txeca, que ha mantingut durant tres anys un creixement superior al 6% anual, en el darrer trimestre de l'any 2008 va viure una important desacceleració econòmica. La producció industrial, la construcció i les exportacions, que van fer tirar endavant l'economia txeca sobretot després de la seva entrada a la UE el 2004, ha quedat frenada. L'octubre del 2008, la producció industrial va retrocedir prop d'un 9%, lligat a la caiguda de més d'un 15% de la producció en el sector de l'automòbil, que representa una cinquena part del seu teixit industrial. El comerç exterior ha experimentat el primer dèficit després de cinc anys de creixement, amb una caiguda del 6%.