Política

La contraportada

Una pàtria retrobada

L'escriptor i editor Quim Torra presenta una vintena de retrats de prohoms republicans aplegada en el volum ‘Honorables. Cartes a la pàtria perduda'

El 80è aniversari de la proclamació de la República va ser commemorat a les planes d'aquest diari amb la publicació d'una sèrie de retrats signada per Quim Torra, escriptor i editor. Rafael Patxot, Eugeni Xammar, Just Cabot, Amadeu Hurtado van ser alguns dels noms rescatats de l'ostracisme juntament amb altres de menys necessitats de llum com Macià, Carrasco i Formiguera o Pau Casals, però igualment decisius a l'hora d'entendre el país d'on venim, que és una manera de dir el país on som, o hauríem de ser. Aquells catorze perfils, més esponjats, integren Honorables. Cartes a la pàtria perduda (Acontravent), presentat ahir a l'Ateneu Barcelonès. Un volum que suma a la llista sis noms més. I quins noms: Josep Pla, Pau Romeva, Josep Maria Folch i Torres, Josep Maria Trias i Peitx, Joan Coromines i Francesc Cambó. Republicanisme més cívic que polític.

La selecció no és ni exhaustiva ni panoràmica. Ho diu el mateix autor: “La meva llista és tremendament parcial, no me n'amago”. És parcial, però no pas partidista. Hi figura tot l'arc polític que va convergir en el pensament republicà i patriòtic (i també liberal), des de l'ERC a la Lliga, d'Acció Catalana a Unió. No és una tria partidista, ni tampoc sectària, ja que s'hi citen altres noms que haurien pogut ser-hi, com Companys, Tarradellas, i Serra i Moret, dels quals Torra comenta que no els coneix prou o que prefereix no tractar-los injustament.

L'acte d'ahir, organitzat pel diari El Matí Digital (ha publicat els retrats sota el títol que ara dóna nom al llibre) va ser presentat pel director d'El Matí, Joan Capdevila, que va reivindicar el concepte pàtria davant d'un auditori que omplia la sala Sagarra de l'Ateneu, amb presència de néts d'algun dels biografiats, com el de Carrasco i el d'Hurtado. Honorables combina passió, amenitat i rigor. Una obra imprescindible per acostar-se a una Catalunya que va ser culta, demòcrata i cosmopolita sense deixar de ser insubornablement patriota. El franquisme la va dinamitar i va deixar un esvoranc que no s'ha tornat a reomplir. Quim Torra fa un temps que es dedica a recompondre'n les peces, les d'una tradició política estroncada, per connectar el país que va poder ser amb un que podria tornar a ser.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.