Barcelona 2.0, Girona 1.5, Tarragona 0.5

Tradicionalment, les campanyes electorals, com el futbol i tants altres camps, s'han prestat a la utilització de símils bèl·lics. Tot i que no m'entusiasmi la idea, permetin-me, doncs, que caigui en aquest recurs (afortunadament sense tenir-ne experiència directa i previsiblement sense gaire gràcia) per referir-me a l'estat de campanya digital. La batalla entre els dos bàndols és molt desigual. Mentre a la capital el front dels candidats aprofita unes tropes nombroses i força ben armades per sotmetre la població a un bombardeig constant d'informació, a la resta del país els combats són molt més igualats i sovint és la iniciativa popular la que va davant de la classe política. Expliquem-ho.

Els mitjans fan la força. A Barcelona, els partits més potents tenen uns equips de comunicació que, amb un impressionant arsenal tecnològic, segueixen i publiquen els moviments dels seus candidats minut a minut. D'aquí que ahir al matí, des de terra ferma, es pogués veure Portabella al timó d'una golondrina quan l'embarcació probablement encara navegava. O que els comptes de Twitter d'Hereu, Trias i Portabella no paressin de piular a velocitat de vertigen durant el debat televisiu de la nit. Activitat 2.0 total.

Girona, 1.5 graus en l'escala de Twitter. Si en aquesta improvisada escala de mesura el 2.0 implica l'aprofitament màxim dels recursos, està clar que Girona no hi arriba. Amb tot, gràcies a l'activitat de Carles Puigdemont (@KRLS) i de la CUP tampoc en surt malparada en comparació a ciutats com Tarragona o Lleida, on l'activitat és molt menor. A Barcelona, els comptes dels candidats s'engeguen de bon dematí i ja no paren. A Girona, la cosa és molt més racional i pausada. Ras i curt: @hereu2011 o @xaviertrias poden fer en un dia més piulades que tots els candidats gironins junts.

Per posar-hi dades, si els alcaldables gironins van penjar divuit comentaris fins primera hora de la tarda, els lleidatans es van quedar en deu (incloent-ne un de l'alcalde @angelrosdomingo que apostava per “convertir Lleida en una ciutat 2.0”). A Tarragona, però, la calma és absoluta: fins a la mitjanit només se n'havien penjat tres: dos de @sergidelosrios i un de @argasentís. Un 0.5 sent generosos. Això, combinat amb l'enginy dels electors (com l'actor Quim Masferrer penjant imatges dels candidats d'Arbúcies o Hostalric) o molts d'altres reanomenant el PSC, equilibren la batalla.