La campanya a Barcelona puja de to amb un foc creuat a cinc

Enmig de la ressaca per la celebració popular de la penúltima gesta del Barça, els candidats dels cinc partits amb representació a l'Ajuntament de la capital catalana van dirimir ahir a la nit forces en el debat organitzat per TV3 i Barcelona TV. El format del programa, molt més obert que altres d'anteriors i que permetia les rèpliques i contrarèpliques entre els caps de llista, va afavorir un debat més viu i intens, que va fer apujar uns graus la temperatura d'una campanya que fins ara s'ha desenvolupat en un perfil més aviat mitjà-baix. En aquest escenari més desimbolt, tots cinc partits van optar pel foc creuat, però caient també en la política de blocs. Per una banda, el PSC i ICV-EUiA van fer una defensa tancada de l'obra de govern feta fins ara, i van disparar contra la política de retallades de la Generalitat, mentre que CiU i el PP es van abraonar per la tàctica de la crítica al bipartit municipal. I enmig d'aquest foc a discreció, Unitat per Barcelona va optar per una posició d'equidistància tàctica.

El debat va agafar embranzida ràpidament, tan bon punt es va començar a parlar de la situació econòmica de l'Ajuntament i la lluita contra la crisi. L'alcalde i candidat del PSC, Jordi Hereu, molt més àgil i immers en l'enfrontament cos a cos que en altres debats, va fer gala de la solvència financera de l'Ajuntament i de la feina feta en aquests quatre anys. El més dur i expeditiu en la rèplica va ser el cap de llista del PP, Alberto Fernández Díaz, que va ser qui va mantenir un enfrontament més agre amb Hereu en tota la contesa, ja fos amb l'argument de les polítiques socials o, evidentment,, amb el de la inseguretat ciutadana. De fet, en més d'una intervenció l'alcaldable socialista va acusar el líder popular de “mentir” o de dir “tonteries”.

L'esperat tête à tête entre els dos principals aspirants al tron –el mateix Jordi Hereu i el candidat de CiU, Xavier Trias– també va ser més encès respecte d'altres cites, especialment quan va ser l'hora de parlar de seguretat, incivisme o urbanisme. El cap de llista nacionalista va ser especialment insistent a l'hora de censurar l'alcalde que no s'hagués plantat davant el govern estatal per exigir la construcció de grans infraestructures pendents, com ara les connexions ferroviàries al port. Hereu li va contestar recordant que la Generalitat també té deures pendents, com ara la línia L9. El comandament polític de la Guàrdia Urbana va ser un dels altres temes que van animar la controvèrsia entre ambdós. La prova que ahir no hi havia treva va ser la darrera intervenció de l'alcalde, quan va exhibir una foto de Xavier Trias i José María Aznar donant-se la mà.

El cap de llista d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, que debutava en la cita, també va exhibir duresa a l'hora de centrar els seus atacs a CiU i el PP. Als primers, per la seva política de retallades al govern o per alguns dels projectes del seu programa, com ara el desdoblament dels túnels de Vallvidrera. I als populars, per la seva posició extrema en qüestions com ara la immigració. Gomà també va demostrar un gran domini de l'estadística quan va fer sortir nombroses xifres per defensar la tasca de govern, especialment en una àrea que coneix de primera mà com és la política social. Per marcar distàncies amb el PSC, no es va estar de criticar-lo per haver donat suport, per exemple, al pla de requalificació del Miniestadi.

Jordi Portabella (Unitat per Barcelona) es va situar enmig del pim-pam-pum i va repartir entre els uns i els altres. Al PSC i ICV-EUiA –amb aquest últim partit va ser especialment àcid–, els va acusar de no tenir model de ciutat, mentre que a Trias li va exigir que es definís obertament en contra d'un hipotètic pacte amb el PP. En termes propositius, va fugir del vol baix i va reclamar anar a l'arrel dels problemes de la ciutat. Com? Solucionant, per exemple, el dèficit fiscal amb l'Estat.