Gairebé com a casa

A primera hora del matí tothom és a la feina, i a Guissona res trenca l'estampa rutinària de qualsevol poble català. Amb posat seriós d'anar per feina, les mestresses de casa surten amb un cistell a fer la compra creuant per sota els porxos la plaça Major. No és fins al migdia, quan la canalla surt del col·legi, que un doll de llengües s'enlaira enjogassat pels carrers tranquils. És una música incomprensible: quaranta-nou nacionalitats conviuen a Guissona. Els estrangers són el 50,21% de la segona població de la Segarra, que té empadronats 6.629 habitants.

Atrets per l'oferta laboral de la principal empresa del poble, la Corporació Alimentària Guissona, els primers immigrants van arribar fa una dècada. Les contractacions en origen es va imposar per a feines que necessiten certa qualificació –el cas dels romanesos a l'escorxador– i que els autòctons rebutgen. Com acostuma a passar amb la immigració, els primers van atraure parents i amics. Aconseguir estabilitat i una millor remuneració és el principal objectiu de tot immigrat, i, com s'ha demostrat a Guissona, la clau de la pau social. Michaela Nitela és l'amable dependenta romanesa de Verdures Jordi. Fa quatre anys que el marit treballa a la corporació i el seu fill de cinc anys va a l'escola. “Ja sap més català que romanès. Jo, quan vaig allà de vacances, passo bé els dos primers dies, perquè veus la família, però després ja tinc ganes de tornar”, explica mentre va omplint una bossa amb maduixes. Ras i curt: “A casa és on ets sents millor”. L'any passat, la corporació va facturar 1.150 milions d'euros, va guanyar un 19% més de benefici (41,8 milions) i va contractar 94 persones. De mica en mica, alguns han passat a treballar en tallers com a autònoms. I una desena dels setanta comerços locals són propietat d'estrangers que venen productes del seu país.

Els nous treballadors són parelles joves. Fa una dècada, naixien uns 30 guissonencs i la mitjana dels darrers dos anys està entre els 150 i els 200. En els darrers dos anys, l'engrossiment de la població immigració també es deu a l'augment del reagrupament familiar, senyal inequívoc que confien que continuarà havent-hi feina: 74 expedients el 2010 i, de moment aquest any, 24. L'Ajuntament, governat per ERC amb majoria absoluta, ja s'ho veia a venir. “Al principi, la resta d'administracions no es creien les previsions de creixement demogràfic, però l'evidència és que tots els equipaments se'ns han fet petits i han calgut ampliar-los o fer-los de nou”, explica Xavier Casoliva, regidor, president del Consell Comarcal i candidat d'ERC. D'ambulatori a CAP, de sala de lectura a biblioteca, d'una escola a dues –les classes s'havien hagut de fer als passadissos– i així, anar continuant.

A banda d'adequar els serveis, el consistori ha fet de l'aprenentatge del català un dels puntals de la integració. Enguany, hi ha un centenar d'alumnes inscrits. En perfecte català, la bielorussa Natàlia Holnik, explica que l'aprenen perquè saben que “augmenten les oportunitats laborals”, però el volen practicar i no poden. Tothom se'ls adreça en castellà. Holnik és secretària de l'Associació Eslava Oriental. Després que el consistori n'hagi reduït el pressupost, també és l'única treballadora del servei als immigrants.

L'Ajuntament fomenta la cohesió social a través de diferents activitats, però la regidora de Benestar Social, Ester Roca, assegura: “La integració no és pot obligar, és una qüestió de la segona generació i de cada persona”. Els forasters tendeixen a fer vida dins les seves comunitats. “Quan els crides per alguna cosa, col·laboren, però no s'apunten a les activitats”, assegura Rosa Mas, del Centre Excursionista. Les quatre associacions d'immigrats celebren les principals festivitats pròpies i, amb el suport del consistori, altres de col·lectives amb els autòctons. Tampoc semblen motivats per anar a participar en les eleccions de diumenge vinent. Cap partit ètnic s'hi presenta i la majoria no té dret a vot. Entre les nou llistes que s'hi presenten, hi ha també la de Plataforma per Catalunya. “Vénen a buscar una polèmica que no existeix”, assegura Roca, que recorda que PxCat ja es va presentar a les anteriors eleccions sense aconseguir regidor. CiU és l'únic partit que ha posat a la llista un immigrant, la Natàlia Holnik. “Va en vuitè lloc i probablement no sortirà escollida, però ens ajudarà en qüestions d'immigració”, afirma el candidat, Miquel Parramon. Les eleccions segueixen sent cosa “dels de casa”. Però Guissona continua creixent i “els problemes vindran ara amb les retallades, perquè alguns serveis, com la guarderia, ja estan plens”, afirma Casoliva. Amb una taxa d'atur del 6%, si es manté la feina, ara mateix el futur de Guissona s'evidencia a l'institut: és ple de parelles d'adolescents mixtes.