Una revolució en ‘streaming'

Em permetran que comenci amb una intimitat, però és que estic meravellat. Escric aquest article des de casa meva. Miro per una finestra i veig com joves i ancians intercanvien punts de vista a la plaça de Catalunya. Escric una mica més i me'n vaig a una altra finestra, perquè m'alerten crits com “¡PSOE! ¡PP! ¡La misma mierda es!”. L'obro i veig la Puerta del Sol plena com un ou i botant com un sol home. Se'm posen els pèls de punta.

No és que casa meva sigui molt gran, és que les finestres que obro i tanco compulsivament són les de l'ordinador que, avui més que mai, em té connectat al país, a l'Estat i al món, perquè les manifestacions van sorgint a molts altres punts. L'acampada madrilenya es pot seguir en directe per Soltv.tv, una web creada per un parell de periodistes amb una productora amb vistes privilegiades a la plaça. La web, que mostra una imatge panoràmica fixa amb el so ambient, ha arribat a col·lapsar-se pel nombre de seguidors que la punxen des que el seu enllaç ha corregut per les xarxes socials. L'acampada barcelonina la veig des de la plataforma Ustream, que algú utilitza per transmetre el que passa, en aquest cas, des del mig de la plaça. Un broadcaster que reclama més hardware per millorar les condicions de l'emissió. Si la d'Iraq va ser la primera guerra televisada, les d'aquest 2011 són les primeres revolucions digitalitzades, que gràcies a l'streaming es poden veure en directe arreu del món.

Però la xarxa, com si la gestionés l'Acebes dels millors temps (afortunadament, res més lluny de la realitat), va viure ahir una jornada amb dues línies d'investigació.

El moviment popular va esprémer els recursos 2.0 per arrasar a Twitter. Vegin, si no, la llista dels deu trending topics de la jornada: #acampadabcn, #spanishrevolution, #acampadasol, #notenemosmiedo, #15M, #22M, #nolesvotes, #yeswecamp, #nonosvamos i #catalanrevolution. I l'important és que no només hi havia quantitat, sinó també qualitat: enllaços a fotografies, a reflexions de pensadors, a blocs personals, a seguiments en noves webs com Storify, a diaris on-line alternatius, etc. A l'extrem oposat, com si res no passés, els candidats buscaven ahir la millor manera de guanyar vots amb missatges al Twitter tan convencionals com les d'abans-d'ahir o les que faran avui. Que si Trias anava a la ràdio al matí, que si Hereu rebia el suport de Rafael Amargo... I així ens va.