tarragona
Sense estridències
Les principals formacions a Tarragona coincideixen en els grans projectes, i els retrets s'han limitat a fets puntuals
El PP acaba desbordat d'optimisme i ERC, a la corda fluixa
Si alguna cosa ha caracteritzat la campanya electoral que ahir es va cloure a Tarragona és una certa tranquil·litat. Una situació que contrasta amb la incertesa sobre els resultats finals i, sobretot, amb el que serà l'encarregat de governar el consistori, una aritmètica que segurament dependrà del costat de la balança cap al qual s'inclini un únic regidor.
Els quatre candidats principals han donat mostres aquests quinze dies d'un consens força elevat en grans temes de ciutat, com ara les grans infraestructures i els grans projectes culturals o esportius, i les diferències s'han limitat a l'hora de matisar-los. Fins i tot propostes tan sorprenents com la de situar l'arribada de l'alta velocitat a Tarragona per damunt d'una infraestructura ja aprovada i iniciada com és l'estació intermodal de l'aeroport de Reus, ha rebut el vistiplau de tots els grups a partir de la crida inicial del PP.
Les notes discordants en aquest clima de serenor han estat, d'una banda, les habituals crítiques dels partits ara a l'oposició (CiU i el PP) cap a la gestió dels ara governants (el PSC i ERC) i, sobretot, l'intercanvi de retrets, tot i que amb un to molt poc estrident, entre els dos principals candidats: Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i Victòria Forns (CiU), que en els darrers dies s'han dedicat també a denunciar-se mútuament davant de la Junta Electoral. D'altra banda, l'apel·lació, des del PSC i ERC, a la por que el PP assoleixi l'alcaldia ha estat també una de les constants de la campanya que s'ha vist impulsada per discursos com ara el del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, dijous passat.
Les conclusions
Quant a les sensacions amb què acaben aquesta marató d'actes i mítings, en el cas del PSC, destacaria la serenor. Pràcticament ningú els discuteix que seran, i segurament amb diferència, la força més votada demà, però caldrà saber si sota l'aparent tranquil·litat s'amaga també la por que la majoria no sigui suficient. Ballesteros ha protagonitzat gairebé de manera exclusiva una campanya basada en la proximitat i la presència als barris (ahir va assegurar que havia parlat directament amb 18.500 persones durant la campanya). El socialista no ha rebut la visita de cap pes pesant del seu partit, i tampoc ha donat gaire veu als fitxatges estel·lars de la seva llista, l'advocat Francisco Zapater i l'atleta Natàlia Rodríguez.
Més emparada ha estat la candidata de CiU, Victòria Forns, que ha rebut el suport de tres consellers i el president català, a més de Duran i Lleida. Tot i la satisfacció per un to de campanya “elegant”, del qual reivindiquen part de la responsabilitat, a CiU acaben també amb la incertesa que provoca la falta de referències, i és que és el primer cop que Forns afronta com a cap de llista una jornada electoral.
El que ha tancat els quinze dies de campanya desbordat d'optimisme és el candidat del PP, Alejandro Fernández, que no es cansa de recordar que aspira a l'alcaldia i que serà, probablement, el candidat més ben situat per influir tant a Madrid com a Barcelona. “Votar Ballesteros és donar oxigen a Zapatero”, va afirmar ahir en la seva traca final de campanya.
Contrasta la seguretat dels populars amb les sensacions d'incertesa a ERC, que de portes endins afronten l'amenaça de quedar sense representació. El seu candidat, Sergi de los Rios, va apel·lar a la mobilització per tal d'evitar que el pluralisme quedi “esbiaixat”.