Incombustibles i novells
Una de les trajectòries polítiques en l'àmbit municipal difícils d'atrapar és la d'Amadeu Duch, que després de 44 anys com a batlle dels Garidells vol sumar un altre mandat, al capdavant de CiU
La veterania a les urnes competirà amb alcaldables que concorren a les eleccions per primer cop i que superen de poc els 20 anys d'edat
Una carrera política de fons difícil de superar. Aquest és l'imparable currículum de l'alcalde dels Garidells, Amadeu Duch (CiU), que amb 75 anys d'edat i amb 44 de mandat continua descartant per ara el relleu i, en les eleccions locals de diumenge, tornarà a jugar una de les seves incontestables cartes: l'experiència, la veterania i tot el treball que ha pogut desplegar sense parèntesis al consistori. Com Duch, també són complicades d'atrapar les passes del convergent Jaume Casas, que ja ha encadenat 28 anys com a batlle de la Riera de Gaià on, com a colofó, sempre hi ha governat amb majoria absoluta. Quan se li pregunta pels secrets de l'èxit, fuig de penjar-se medalles i revela amb modèstia que en tot moment ha estat rodejat d'un“bon equip”: “Hem lluitat perquè el poble tingués tots els serveis possibles. Em considero una persona molt dialogant i intento tirar endavant els projectes amb consens. Les persones no som perfectes, però hem aconseguit un municipi endreçat, malgrat que sempre voldries fer més del que has fet”.
Sense moure'ns del Tarragonès, torna a l'acció un polític històric: Esteve Ferran, que va ser alcalde de la capital de la Costa Daurada durant 17 anys i mig i fundador de la que fins ara ha estat la força majoritària al consistori (FUPS). Després de renunciar a l'acta de regidor el 2007 en no aconseguir prou suport per governar, ara es presenta com a líder d'un nou partit que va impulsar l'any passat: Units Tots Per Salou (UTPS). Amb 81 anys, assegura que té “les idees clares i el sentit comú com el primer dia”: “Un Ajuntament com el de Salou necessita algú amb experiència i com jo no la té ningú. Porto el municipi a dins i a tot arreu del terme hi ha el meu senyal d'haver-hi passat. A banda, el que no s'han de fer són promeses falses com veig que tenen facilitat d'anunciar alguns candidats, ja que a la gent no se l'ha d'enganyar”. Afegeix, a més, que fa 4 anys se'n va anar “ferit cap a casa”, però que no es dóna per vençut: “És una qüestió de temperament. No sóc dels que reacciono amb conformitat!”. Energia, per tant, amb majúscules, que també desprèn el batlle de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio (PSC), amb 8 anys a les esquenes com a regidor i 24 com a alcalde, tot i ironitzar que batalla amb l'handicap que parla “castellà” i que tothom del poble sap que és “del Real Madrid!”
“Reivindicar el canvi sempre ven”
L'aval de la feina feta també és del que pot presumir Josep Maria Gavaldà (CiU), que fa 28 anys que és alcalde del Catllar. El convergent es torna a enfrontar a les urnes, tot i que fa 2 mesos tenia previst retirar-se de la política municipal en entendre que “són molts anys” els que du. “Aquest canvi no significa que ara em presenti de forma resignada ni a contracor, sinó el contrari. Tinc la mateixa il·lusió de sempre. A més, com que estic prejubilat, em puc dedicar plenament al consistori”. Durant el seu primer any com a batlle el 1983, a part, diu que difícilment preveia una trajectòria tan a llarg termini: “Hem realitzat una tasca positiva. Sóc conscient, però, que el canvi que reivindiquen alguns dels meus adversaris sempre és una cosa que ven. Jo, evidentment, no ho defenso perquè seria tirar-me pedres a la teulada!”
Precisament al Catllar, a més d'una trajectòria consagrada, hi conflueix un candidat que s'estrena en el lideratge d'una formació. Es tracta d'Ilé Gomis que amb 21 anys concorrerà a les eleccions com a número 1 d'ERC. Explica que la política sempre ha sigut una vessant important a casa seva i, de fet, el seu pare ocupa el vuitè lloc a la llista. Segur de si mateix, no li espanta competir amb Gavaldà ni que es pugui relacionar joventut amb inexperiència i, alhora, considera de forma taxativa que al municipi “hi cal un canvi”: “La població és un caos ja que hi ha 30 urbanitzacions. Està endarrerida i pel jovent no es fa res, quan és un col·lectiu que s'ha de cuidar. I una de les propostes que també portem al programa és reunir-nos un cop al mes amb les entitats locals per augmentar el feedback entre l'Ajuntament i les associacions”. És conscient, però, que parteix de zero, ja que, per dos vots, ERC no va obtenir un regidor el 2007: “Alguns amics em pregunten què faig dins d'un partit i, realment, la campanya ha sigut un estrès, però me l'he agafada amb ganes”.
Dins dels representants d'ERC al Camp hi ha una altra alcaldable que no supera de massa la vintena. És Maria Grau, que amb 23 anys va al capdavant de la formació als Pallaresos. Com Gomis, comenta que ha tingut una muntanya de feina, però que viu aquesta etapa amb il·lusió: “Aquest repte fa una mica de respecte. Diuen que l'experiència i el rodatge són un grau, però de amb vista als resultats electorals estic convençuda que aquests aspectes no signifiquen res”. I, també com al Catllar, cal destacar que ERC no té actualment representació al consistori, on Grau subratlla que el partit té moltes ganes d'entrar-hi: “Principalment, el que volem és transparència econòmica i suprimir tot allò que no sigui d'interès pel terme. A banda, hem arribat a tenir una de les urbanitzacions més grans de la demarcació, quan no hauríem de perdre l'essència de poble”.
“És necessària una regeneració”
Només un any més que Grau, és a dir 24, són els que té Jordi Molinera, que encapçala per primer cop Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Altafulla. La vocació política, en el seu cas, no li ve d'herència: “Els meus pares són molt apolítics i sovint em repeteixen que no saben pas d'on he sortit. Tampoc eren gaire independentistes, però els he anat transformant!” Si el seu grup aconsegueix representació, ofereix “estabilitat política”: “És necessària una regeneració a l'Ajuntament. En aquest mandat hi ha hagut tres alcaldes diferents!” Detalla, així mateix, que en l'elaboració del programa han fet “un treball de fons”: “Consta de 104 punts i, per confeccionar-lo, ens hem reunit amb entitats veïnals, amb les AMPA, amb comerciants i empresaris”.
I, retrocedint de nou de quinta, trobem la candidata de PxC a l'Espluga de Francolí, Sara València, de 21 anys. Es defineix com una persona “treballadora, honrada, honesta i divertida”, i té “ganes d'ajudar els altres”. Afirma que “la joventut aporta innovació”, que la seva principal preocupació és la creació de treball i sentencia que es nota amb “molta energia” per encapçalar el projecte que li han confiat.