Cinc mentides sobre la #CatalanRevolution
Desconcert entre els polítics. Desconcert als mitjans. I desconcert social. De cop i volta, milers d'“indignats” es concentren cada dia a la plaça de Catalunya de Barcelona, i no diuen qui són, no fan rodes de premsa i no demanen res concret. S'inventen noms (Moviment 15-M, AcampadaBCN, CatalanRevolution), no tenen líders ni portaveus i només consensuen una genèrica declaració de principis. Qui hi ha darrere? Com deia Albert Martínez, activista a la concentració: “No pots estar-hi en contra ni a favor perquè no hi ha res, estem naixent, no som una cosa tancada”. Tot i que alguns l'anomenen Maig del 2011, l'únic clar és que ni això és París ni som al 68. Tot seguit, cinc mentides sobre l'esclat social:
1. És fals que siguin apolítics. Són “apartidistes” i critiquen els sindicats majoritaris, però això no vol dir ni que no votin. El president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, creu que “el més interessant és que aquest moviment s'ha produït al marge dels partits i els sindicats”. Segons diuen als seus comunicats: “Hem canviat la manera tradicional de fer política”. Tot i això, hi donen suport organitzacions com la FAVB o desenes d'ONG.
2.- És fals que no tinguin ideologia. Tot i que algun “portaveu” va dir que eren transversals –ni dretes ni esquerres– la seva pràctica diària els ha conduït cap al pacifisme, l'ecologisme o el feminisme. Oliveres explica que “el referent més significatiu és el llibre de Stephane Hessel, Indigneu-vos” tot i que “no té un substrat ideològic únic”.
3.- És fals que no estiguin organitzats. Després d'un llarg periple de protestes a internet, va sorgir la manifestació del 15-M convocada pel difús Democràcia Real, Ja. Ara es desmarquen dels orígens i s'autoorganitzen en comissions.
4.- És fals que només siguin joves ni-ni. Una enquesta d'El País, a la Puerta del Sol deia que el 23% no té feina, el 44% treballa i el 25% estudia. La majoria són joves però els seus pares hi donen suport. No és una revolta generacional.
5.- Revolució o reformisme? La seva declaració afirma que tenen “vocació de canvi” (no de revolució) i que se senten “trepitjats per l'economia capitalista” (no que hi estiguin en contra). Els propers dies definiran les demandes.
