L'hora del crit silenciós
Els “indignats” de la Puerta del Sol anuncien que practicaran la resistència pacífica si els antiavalots els desallotgen
La plaça madrilenya s'ha convertit en un parc temàtic de la protesta i opinió obert les 24 hores
Dotze de la nit. La Puerta del Sol. Un crit silenciós recorre la plaça. Milers de ciutadans acompanyen els acampats en l'inici de la jornada de reflexió pel 22-M amb la boca tapada amb esparadrap o cinta aïllant simulant una creu. És el particular gest de no passaran dels “indignats”. No tenen por que la policia entri a la plaça perquè es necessitaria un exèrcit d'agents per fer front a la munió de gent. Tot i així, la consigna és clara: resistència pacífica. No respondre a cap atac policial i, sobretot, no fer res que justifiqui una intervenció per desallotjar-los: ni beure alcohol, ni orinar al carrer ni molestar els veïns. Els promotors vetllen per evitar que se'ls acusi d'infringir la llei, sobretot l'electoral, que a partir de la mitjanit d'ahir i fins que tanquin les urnes impedeix fer propaganda a favor o en contra d'un partit o dir res que incideixi en el procés electoral.
“No tenim por ni ens sentim amenaçats, perquè no saltarem la llei. Estem molt ben assessorats”, subratllava ahir una improvisada portaveu de la protesta, María, una jove estudiant amb més carreres universitàries, màsters i idiomes dels que mai haurien pogut somiar els seus pares. De fet, prop seu un home de mitjana edat li feia fotos demanant als periodistes que no apartessin els micròfons per poder immortalitzar el moment en què la noia relatava a la premsa els acords de l'assemblea amb vista a la vigília de reflexió. La cara d'orgull i satisfacció de l'improvisat fotògraf immortalitzant el delatava.
Després d'hores de debat, el moviment 15-M ha decidit convocar com cada dia a les vuit del vespre una concentració per avui. Després de molt discutir-ho, es van plantejar no fer cap crida. De fet, ni tan sols cal que la facin, perquè durant tota la setmana a una hora indefinida del dia els accessos al centre de Madrid es col·lapsen per tal de participar de la protesta non-stop. Les nits són més tranquil·les, però des de primera hora del matí la gent passeja pels carrers i espais comuns dissenyats pels voluntaris de la república de Sol. No paren de treballar. Qui no serveix menjar, escombra la plaça o participa en una guarderia que vetlla pels fills més petits. Altres fan fotocòpies i reparteixen els seus documents. Pocs són els que s'instal·len a la zona chill out per relaxar-se i gaudir dels sofàs i catifes que els han cedit els veïns. Realment sembla un parc temàtic de la protesta i l'opinió obert 24 hores del dia i per a totes les edats.
Els botiguers, dividits
Els jubilats, orfes d'obres on passar les hores, han trobat en aquesta àgora el seu punt de reunió. Pedro, funcionari jubilat, surt a comprar el pa i es dirigeix a la plaça amb quatre o cinc barres de més per deixar-les a la comissió d'aliments. “Són joves, i no només viuen de discutir”, bromejava. La seva dona l'acompanya al migdia per fer el tomb. “Li fa gràcia”, concloïa. No són els únics, perquè a partir de les cinc de la tarda és el moment dels pares i els nens. I cap al vespre arriben els més joves. També els comerciants consideren que la protesta atrau gent cap al centre. Els restaurants de menjar ràpid estan plens i també les botigues de la zona. Alguns, però, asseguren que això s'ha d'acabar “perquè ja fa massa temps que dura i donen mala imatge; a molts clients els fa angúnia apropar-se al centre”, es queixa una botiguera.
