Els candidats debaten el model d'Olot fins a la mitjanit

Els candidats a l'alcaldia d'Olot dels partits amb representació actual al consistori van tancar ahir la campanya confrontant davant les càmeres els respectius models de ciutat a l'entorn de l'economia, la promoció, la participació, la cultura i les infraestructures i amb un intens debat en temes com la futura plaça Mercat, la variant, el tren i la immigració. Van coincidir en la creació d'un consorci de promoció econòmica d'àmbit comarcal. Josep Maria Corominas (CiU) va apostar per una agència de competitivitat que gestioni el sòl industrial i per donar oxigen als empresaris. Josep Guix (PSC) va recordar que ja hi ha un centre integral de formació professional que aglutina tots els agents. Moisés Font (PxC) i Júlia Sala (PP) van apostar per ajudar més decididament els emprenedors; ERC, per un centre de suport a l'emprenedoria; ICV, pel codi de gestió sostenible, i ApG, per optimitzar els recursos existents.

L'endeutament va ser motiu de controvèrsia. Corominas va retreure els 28 milions d'endeutament que, segons Guix, cal contextualitzar en un pressupost ordinari de 32 milions. Planagumà va dir que no excessiu amb relació als altres ajuntaments. Corominas va alertar també de l'increment de l'IBI per una mala gestió del cadastre. Gómez va recordar que l'endeutament és fruit del fet que s'han fet grans equipaments. El paisatge com a actiu i com a motor de promoció de la ciutat és un aspecte amb el qual van coincidir tots. També amb la reforma de la plaça Mercat –nova per CiU i rehabilitada integralment pel PSC i tots, d'acord amb els placers– com un dels actius per dinamitzar el centre i el comerç. Corominas i Guix van parlar d'un museu dels volcans a prop del Montsacopa. El primer, també de promoure Olot a través del vulcanisme i del turisme esportiu i el segon va apostar per la capitalitat d'Olot com a ciutat de serveis.Massanella va parlar de l'oferta cultural com a actiu de promoció i Planagumà va apostar per una ciutat més ecològica. Sala va reclamar la variant per atraure gent a Olot i Font va criticar el pla de comerç per poc participat. Els candidats van estar d'acord a mantenir i potenciar els serveis socials i van valorar la feina del Consorci d'Acció Social i el pla de ciutat educadora. Raül Massanella va reivindicar una aposta clara per la justícia social. Júlia Sala va demanar reconvertir en geriàtric l'hospital i Font va rebutjar el pla d'immigració perquè fa diferències. Josep Guix va parlar de donar continuïtat a la feina feta pel PSC amb el romanent de diners positiu que hi ha i Corominas va apostar per fer costat als qui pateixen.

Quant a immigració, la majoria dels participants al debat van coincidir que a Olot no hi ha grans problemes, excepte Font, que ho va posar en dubte. Corominas, Gómez i Guix van parlar de drets i deures per a tothom i aquest últim per reeditar el pla d'immigració. Massanella va remarcar que Olot és un model d'integració i Planagumà, que calia generar ocupació per integrar tothom. Tots van destacar també la importància dels barris i van apostar per potenciar els consells i les taules de barri. Gómez va proposar un centre cívic a Can Tané. Corominas i Guix van discrepar en si calia o no un regidor específic. El primer en vol un per barri, i el segon, un d'únic. Font i Sala van parlar d'atendre les especificitats de cada barri i Massanella i Planagumà van incidir en la importància d'aquests en la cohesió. En infraestructures viàries, tots, excepte Massanella, van defensar la variant nord, tot i que Planagumà, d'un sol carril per banda i no desdoblada com la resta. Quant al tren, aquest va apostar per un tramtren per unir els polígons industrials, i Gómez i Guix perquè Torelló i Figueres siguin les estacions d'Olot. Finalment, tots van mostrar un ampli consens en destacar la importància de les entitats a Olot i en la voluntat de donar-los suport. També van apostar per una cultura equilibrada quant a cohesionadora i quant a promotora econòmica i van apostar per una gran illa cultural a l'entorn de la futura Escola d'Art.