Política

LA CRÒNICA

L'home tranquil

El primer sondeig, a les vuit del vespre, diu que Xavier Trias guanya sobradament a Barcelona, i Xavier Trias, que en aquell moment ja ha arribat a l'hotel Majestic on CiU té, com sempre, el centre de la nit electora, ho escolta tan tranquil. Els seus criden i s'abracen i fins i tot hi ha una senyora que plora a llàgrima viva, i ell, el candidat, tan tranquil. El doctor Trias ja m'ho va dir en l'entrevista de campanya de fa uns dies en aquest diari: “Estrès és que estiguis de guàrdia i se't mori un nen. A partir d'aquí, hi ha pocs motius a la vida per posar-te nerviós”. Encara em va dir una altra cosa, el futur alcalde de Barcelona: “La meva mare era de mena patidora. Jo sempre li deia: si una mala notícia ha d'arribar, ja arribarà. Mentrestant, tranquils”. La nit electoral avança a l'hotel Majestic. Les primeres dades de l'escrutini no són tan optimistes com el primer sondeig. Hi ha un moment en què el PSC s'avança a CiU. Les cares dels congregats canvien; si la mare de Xavier Trias fos aquí no sabem què faria, i ell, el seu fill, amb una copa de vi blanc a la mà i sense immutar-se. Què ha fet avui, senyor Trias? “Al matí he anat a votar i després he anat a menjar una paella amb la família a la guingueta de l'Escribà, a la platja del Bogatell”. Què diu, ara! Allí on l'Avui i El Punt vam portar els candidats a fer l'esmorzar d'inici de campanya. “Allí. Després ja se m'ha fet tard, i aquí estic”. Ens trobem al primer pis de l'hotel. A baix, al vestíbul i a la sala d'actes, circulen militants i periodistes. Entra Jordi Pujol. La gent el felicita. “Feliciteu en Trias, que és un home estupendo”. Guanya Trias, amb resultats semblants al del primer sondeig. I ara, què? “Ara, a governar sol”. Com, sol? Algun pacte haurà de fer. Serà complicat. “Complicat? Ho porta la feina”. Des que era conseller, Trias ha pactat sempre i tothom reconeix que ho fa bé.

A CiU li ha costat més de trenta anys aconseguir l'alcaldia de Barcelona, que ha tingut pretendents tan prestigiosos com Roca, Cullell, Molins i, per poc, Artur Mas. El mestre s'ha fet vell. No direm que Xavier Trias sigui vell. És gran, i aquest avi pacient i bondadós és la viva imatge de l'espera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.