Els fruits de la crispació

La crispació que ha marcat tota la campanya electoral a Badalona ha acabat premiant sobretot els que més l'han viscut en primera persona. El PP i el PSC, i molt especialment els primers, han recollit els fruits d'aquesta confrontació. Tots dos han aconseguit mobilitzar votants que no només es movien a favor d'un, sinó també en contra de l'altre. El PP ha fet història, però s'hauria de preguntar on condueix l'odi que ha sembrat en alguns carrers de la ciutat. Com també li toca preguntar-se per què Plataforma per Catalunya no ha aconseguit (sortosament) fer forat a Badalona, cosa que sí que ha aconseguit en altres ciutats de l'entorn. Passi el que passi en els propers dies a la ciutat, els populars, amb Xavier García Albiol al capdavant, haurien de reflexionar si la ciutat on volen manar és que la que enfronta uns veïns amb els altres depenent del lloc on han de nascut, què parlen i quin és el color de la seva pell. Ahir, en saber-se guanyador, va rebaixar el to i va fer una crida al treball comú de totes les forces polítiques per tirar la ciutat endavant. Però sap que és tard. Massa tard.