ZP assumeix un “càstig” electoral sense pal·liatius
Rajoy ja es veu a la Moncloa i pressionarà el govern estatal perquè posi fi a la seva agonia i avanci les generals
El PP obté uns resultats aclaparadors i arrasa als històrics feus socialistes
Mariano Rajoy havia plantejat una victòria a Castella-la Manxa com el primer pas per arribar a la Moncloa. Era un dels llistons més alts que s'havia fixat amb vista al 22-M, però al final el líder del PP va obtenir uns resultats generals aclaparadors, sobrepassant fins i tot els pronòstics dels més optimistes. Han aconseguit que el mapa autonòmic estatal canvii radicalment de color, deixant el PSOE ferit de mort. Allà on manaven, manen més, com és el cas de Madrid, Múrcia, la Rioja, Castella i Lleó i el País Valencià. Els casos de corrupció que empastifen més d'un govern no han restat cap ni un vot. Tot al contrari. I, alhora, han obtingut resultats històrics en tots els grans feus socialistes, i a Cantàbria. De fet, la marea blava ha arribat a arreu. Anit, el PSOE es conformava anunciat que podrà mantenir el govern d'Extremadura.
Aliances complexes
En el moment de tancar aquesta edició i en espera que conclogués l'escrutini d'alguns territoris, Extremadura possiblement seria l'únic territori que podrà retenir el PSOE, ja que el PP s'havia imposat a Balears i havia obtingut també molt bons resultats a Aragó. Els casos de Navarra i Astúries –on la sorpresa l'ha donat Álvarez-Cascos– són més complexos, perquè dependrà dels pactes. En tot cas, és possible que el PP també en tingui la clau.
José Luis Rodríguez Zapatero va admetre anit en primera persona una derrota sense pal·liatius i va assumir que els ciutadans han volgut “castigar” el seu partit per la greu crisi econòmica. Però si algú esperava que la seva compareixença –que no estava prevista– a la seu del madrileny carrer Ferraz seria per anunciar un avançament de les generals es va equivocar. La patacada electoral ha reafirmat Zapatero en el seu objectiu d'esgotar la legislatura, que conclou el març del 2012, subratllant que encara ha d'acabar la seva etapa de reformes.
Ja es veurà, però, si serà capaç de suportar la pressió que a partir d'ara exercirà el PP no només des de l'oposició al Congrés sinó des dels governs de gairebé tots els territoris i les capitals de l'Estat.
Setmana cabdal pel futur del socialisme
Zapatero va deixar caure ahir que més enllà d'entonar el mea culpa, la derrota del 22-M no tindrà efectes col·laterals pel que fa a la secretaria general del PSOE. El líder del partit es continua aferrant al càrrec i anit insistia que el comitè federal s'ha de reunir dissabte vinent a Madrid per convocar el procés de primàries i triar el nou candidat a les generals, i en cap cas està prevista la celebració d'un congrés extraordinari per tal d'escollir el nou líder. Fins fa quatre dies la intenció de l'actual secretari general era guanyar temps en espera de remuntar amb vista a les generals. Es donava per feta una derrota el 22-M, però no fins al punt de quedar-se pràcticament sense res, i això provocarà que els precaris equilibris territorials i de famílies dins el PSOE acabin de trontollar en les properes setmanes. Ja es veurà, doncs, si entre tots no forcen un congrés o com acabarà el procés de primàries que, formalment i per desig explícit de Zapatero, hauria d'enfrontar Alfredo Pérez Rubalcaba amb Carme Chacón.
