A la valenciana, però sense imputats

El Partit Popular ha guanyat a les Balears amb la majoria absoluta més àmplia de la seva història. Hi han contribuït dos factors, la crisi econòmica que ha castigat a tot l'Estat els socialistes i l'estratègia electoral fonamentada en un discurs que, per primera vegada, s'ha dirigit en contra de la normalització del fràgil ús de la llengua catalana a les Illes.

Trencant un consens lingüístic vigent des de l'any 1986, el ja futur president del govern balear, José Ramón Bauzá, ha anunciat entre altres coses que derogarà el decret de mínims vigent en l'ensenyament, per tal de permetre la lliure elecció de llengua, i que eliminarà el requisit del coneixement del català per accedir a l'administració. Com passa al País Valencià, Bauzá qüestiona la unitat de la llengua i anuncia llibres de text a les escoles en les modalitats dialectals de cada illa. Bauzá, de la mateixa manera que Camps, fa servir habitualment el castellà en les intervencions públiques. Serà el primer president balear que acostumarà a parlar en castellà, amb la tranquil·litat que les consignes lingüístiques han estat les més aplaudides en els seus mítings.

No obstant les semblances creixents, Bauzá ha marcat amb els seus companys valencians una diferència fonamental: excloure qualsevol imputat per corrupció del seu partit de les llistes electorals. Era un candidat nou, no s'havia de defensar ni ell mateix ni la seva gestió, i això li ha permès regenerar la formació i posar fi a l'ombra de Jaume Matas.

El PP ha tingut un percentatge de vots gairebé idèntic, al voltant del 46%, a l'obtingut fa quatre anys per Matas, que va quedar sense majoria absoluta. L'augment de 28 a 35 diputats s'explica en primer lloc per la desaparició dels tres representants d'Unió Mallorquina (UM), que en el seu cas no va superar els afers de corrupció. El seu partit hereu, Convergència per les Illes, no ha arribat al 3%.

Però la victòria sense precedents del PP tampoc no es pot explicar sense la desfeta del PSIB-PSOE, de Francesc Antich, arrossegat pel càstig a Rodríguez Zapatero. Els socialistes de les Illes han perdut un de cada cinc vots aconseguits en les eleccions del 2007. Si a Mallorca el PP ha aconseguit tres diputats a costa d'UM, a Menorca i Eivissa n'ha tret quatre més als socialistes, dos per illa.

Així, el PP també ha pres al PSIB-PSOE la presidència dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa, on governarà amb majories absolutes. Només a la petita circumscripció de Formentera hi haurà un govern de coalició progressista. A Menorca els socialistes han notat el desgast de dotze anys de govern, i a Eivissa, la divisió de la coalició d'esquerra formada el 2007 i el fet que el candidat socialista, Xico Tarrés, està imputat.

No s'ha salvat del daltabaix del PSIB-PSOE l'alcaldessa de Palma, Aina Calvo. Molts socialistes havien dipositat les seves esperances en els resultats que obtingués a la capital. Calvo ha perdut dos regidors i el PP recuperarà la batllia amb una majoria absoluta de disset escons, quan només li'n feien falta quinze.

Amb un Francesc Antich de retirada després d'haver perdut el govern dos cops, el futur del lideratge dels socialistes és incert, amb un PP que exhibirà una fortalesa mai vista. Cap de les possibles successores no ha sortit ben parada del 22-M. Ni Aina Calvo ni la fins ara presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, la més ben situada internament, ni la menorquina Joana Barceló.

Entre els progressistes hi ha hagut un resultat agredolç, el de la nova coalició formada pel PSM. Sense Esquerra Unida ni Esquerra Republicana, amb les quals es van presentar el 2007 com a Bloc i van aconseguir governar a les institucions, els de Biel Barceló han millorat els resultats. Entre Mallorca i Menorca han obtingut gairebé el 10% dels vots i tindran cinc diputats autonòmics, a l'oposició.