Ara, Vilafranca

Les eleccions de diumenge han dictat la sentència. Per una banda, han dictaminat que la coalició CiU (que ha guanyat un regidor), col·ligada o no, ha de seguir governant la vila, i que el PSC-AM (que n'ha perdut dos) ha de seguir a l'oposició. Per una altra, han dictaminat que a Vilafranca continuï el pluripartidisme que obliga a fer pactes i acords, de govern o conjunturals, per tirar endavant la dinàmica municipal. Aparentment, el PP ha sortit reforçat doblant el nombre de regidors (d'un a dos), mentre que la CUP (que manté els dos regidors), i ICV i ERC (que en serven un cada un) es mantenen. La gran notícia, però, segueix sent l'alt nombre d'abstencionistes (actius i passius), ja que un 42%, més d'11.000 ciutadans no han anat a votar en unes eleccions aparentment molt properes com són les municipals; i encara hi podríem afegir els vots en blanc i nuls, unes 800 persones més, el 3% del total. De manera que l'Ajuntament vilafranquí del període 2011-2015, ha estat elegit per un 54% dels ciutadans amb dret a vot. Al meu parer, aquesta situació, de desinterès pels partits polítics, no pas per la política com mostren les mobilitzacions dels darreres dies, no canviarà si no canvien algunes normes electorals, com ara les llistes obertes que permetin elegir els “millors”, i no pas el partit i el seu pack; o com ara l'elecció directe de l'alcalde. I tampoc canviarà si la pràctica política dels partits (al govern i a l'oposició) segueix responent als interessos dels respectius partits, i no als interessos de la vila.

Si ens atansem al nombre de vots vàlids podem fer una anàlisi política més afinada de les tendències electorals a Vilafranca. Per una banda, CiU ha guanyat prop de 500 vots i el PSC-AM, n'ha perdut un miler (de fet la gran davallada havia estat el 2007 quan van perdre 2.400 vots respecte del 2003). És evident que el PSC de Vilafranca no pot seguir amagant el cap sota l'ala si algun dia vol tornar a governar. El PP ha guanyat 200 vots que li han permès duplicar la representativitat; mentre que la CUP manté quasi el mateix nombre de vots. ICV ha registrat un lleuger augment del nombre de vots que, combinat amb el descens d'un centenar de vots d'ERC, li permeten assolir la cinquena posició municipal. Van quedar fora Solidaritat i Plataforma, però cal dir que si ERC i Solidaritat s'haguessin presentat juntes haurien tret dos regidors (el segon en detriment de CiU). Si en lloc de partits concrets analitzem les variables ideològiques, tenim que el vot s'ha dividit en dues meitats: 50,5% esquerres – 49,5% dretes, registrant-se un decantament cap a la dreta respecte del 2003 (56,5% i 43,5%, respectivament). Si agafem la variable del nacionalisme català i espanyol: es decanta a favor del primer 54,7% respecte del 45,3%, i s'ha registrat en els darrers quatre anys un augment del nacionalisme català que hauria invertit la situació del 2003 (49% i 51%,, respectivament). Per tant, el vot a l'Ajuntament vilafranquí s'ha fet més conservador i més catalanista. Naturalment que en unes eleccions municipals hi ha molts altres temes que influeixen en l'evolució del vot: característiques dels caps de llista, tasca realitzada des del govern o l'oposició, tipus de campanya...

Ara el que cal demanar a tots els regidors és que, des de la seva posició política i sense renunciar a les seves diferències, treballin per tirar endavant projectes bàsics per a la vila. Que consensuïn unes línies estratègiques que permetin a Vilafranca del Penedès recuperar el seu protagonisme dins de Catalunya, i una millora en el benestar dels seus ciutadans, en el marc d'un Penedès que hem començat a fer. I en tot plegat, la principal responsabilitat la té CiU. Les victòries són, sovint, tan costoses de manejar com les derrotes, i cal evitar que tornem a perdre quatre anys més. Vilafranca i els seus ciutadans no ens ho podem permetre.