tarragona
La diversitat d'escenaris impedeix albirar cap pacte
Tant el PSC, CiU com el PP volen un govern estable, però cap dels tres partits mostra les seves cartes i es remet a les negociacions dels propers dies
Tots consideren que són decisius
Coalició entre el PSC i CiU, govern en minoria del PSC, aliança conservadora entre CiU i el PP o govern d'unitat. Els interrogants sobre qui governarà a Tarragona durant els propers quatre anys s'eixamplen i obren un escenari carregat d'incertesa a mesura que passen les hores. Tot just va acabar l'escrutini la nit de diumenge, el pas dels tretze als dotze regidors amb què es va quedar finalment Ballesteros van fer emmudir tota la parròquia socialista, conscients que el panorama s'havia ennegrit. Només dos dies abans, en el míting final de CiU, Duran i Lleida legitimava l'entesa amb el Partit Popular per desbancar els socialistes de l'alcaldia, en un clar senyal que les directrius convergents potser es dictarien des de Barcelona.
Atès que les dues formacions ja s'han entès en etapes anteriors i veient que ara tornen a sumar, l'entesa sembla lògica. Forns (CiU) no s'ha cansat de dir que compartir l'alcaldia no seria recomanable i Fernández, avalat i enfortit per uns resultats històrics, se sent més legitimat que mai per demanar la vareta de batlle. Qui començaria a manar? CiU o el PP? El fet de tenir l'alcaldia els dos darrers anys de mandat permetria que, o bé Alejandro o Forns es presentessin a la reelecció com a màxim mandatari municipal, amb el valor afegit que això suposa, tal com ha fet Ballesteros. Llaminer, ho és, i molt. Ningú, però, vol mostrar les seves cartes, tot i que Fernández ja ha assegurat que ell vol ser alcalde. El missatge que es va llançar ahir des de la federació nacionalista és que els fronts oberts són diversos i múltiples i que tot dependrà de les converses que es mantinguin en els propers dies. En tot cas, sempre es buscarà la fórmula que més beneficiï la ciutat. “Aquesta ha estat la nostra consigna durant la campanya”, va confessar Forns, la qual va reiterar que CiU és decisiva per formar govern.
La ‘sociovergència'
L'entesa entre el PSC i CiU pot ser una altra de les possibilitats. Seria l'anomenada sociovergència; una fórmula que deixaria un altre cop el PP al banc de l'oposició i que permetria Ballesteros continuar al capdavant, amb un govern fort. Ahir, tant Forns com Ballesteros van passar de puntetes sobre pactes i es van remetre primer a analitzar els resultats en profunditat per després iniciar converses.
L'encara alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, serà l'encarregat de reunir-se amb els líders de les tres formacions amb representació dins del consistori. La prioritat serà crear un govern “estable” i que aposti per qüestions estratègiques per la ciutat; un dels eixos que ha planejat durant tota la campanya i que, en certa mesura, ha disposat del consens de totes les forces. “Això ha de donar seguretat a tots els ciutadans, perquè la gent no ens perdonaria que hi hagués un govern feble o inestable”, va explicar l'actual batlle, en declaracions a Catalunya Ràdio.
El PSC, en minoria
Des de la candidatura de Ballesteros, l'encara portaveu del grup municipal socialista, Begoña Floria, va subratllar la necessitat que la llista més votada continuï formant part del govern de la ciutat: “La gent no entendria que el PSC no estigués en el govern”.
Si no arriba a cap entesa amb CiU i el PP, un altre dels escenaris possibles és que el PSC lideri un projecte en solitari –s'entén que amb el suport del regidor d'Iniciativa per Catalunya, Arga Sentís– i que rebi el suport de la teòrica oposició en aspectes puntuals i de gran rellevància per al desenvolupament de la ciutat.
El retorn d'ICV
Si el PSC hagués mantingut els tretze regidors, a hores d'ara ja s'hauria iniciat el compte enrere per a la segona investidura de Ballesteros com a alcalde. Hauria estat possible gràcies al regidor d'Iniciativa per Catalunya-Verds, que va recuperar representació al consistori després de quatre anys al carrer. La cap de llista, Arga Sentís, va reconèixer: “Quan teníem la clau del govern van ser moments importants”. Ara caldrà esperar les converses per veure el desenllaç, que confia que sigui positiu per a la ciutadania. “Estar fora de l'Ajuntament ha estat dur, però vam saber aguantar-ho i això ens ha permès fer més feina al carrer, on hem estat en contacte amb la gent”, va dir Sentís. La líder ecosocialista va admetre que “ha valgut la pena treballar, perquè l'objectiu aconseguit és molt maco.”
LA FRASE
LA FRASE
El PSC hauria tret el tretzè regidor amb els vots de la Canonja
Tot i que abans de les eleccions el web de l'Ajuntament de Tarragona va estrenar una aplicació a través de la qual va quedar demostrat que sense els vots de la Canonja el PSC hauria guanyat igualment els comicis del 2007 i que tampoc no hauria perdut cap regidor, amb els 1.488 sufragis que va obtenir el candidat socialista canongí, Roc Muñoz, Ballesteros sí que hauria mantingut el tretzè regidor. Amb els vots de la Canonja, i aplicant la llei d'Hondt, el PSC de Tarragona n'hauria acumulat 19.314. Amb aquesta mateixa llei, el partit perjudicat hauria estat el Partit Popular, que, tot i sumar-ne 10.226, s'hauria quedat únicament amb sis regidors. En una entrevista a El Punt, el mateix Ballesteros va assegurar: “Si perdo l'alcaldia pels vots de la Canonja llavors és que sóc un mal alcalde”. D'altra banda, pel que fa als barris –vegeu el gràfic adjunt–, el Partit dels Socialistes va guanyar a tots els districtes, excepte a les urbanitzacions de Llevant, on Convergència Unió va ser la força amb més representació, malgrat que el Partit Popular gairebé va doblar els resultats de fa quatre anys. La Part Alta va registrar quasi 6 punts menys de participació; uns números que sobretot va notar ERC. A Sant Pere i Sant Pau i a l'Eixample Nord, el creixement del PP també va ser espectacular, ja que entre els dos indrets va traure mil vots més.
