El PSC fa una autocrítica “gran però no masoquista”
El primer secretari dels socialistes gironins, Joaquim Nadal, atribueix a causes diverses, com ara la conjuntura política i econòmica i errors del tripartit, la davallada del partit en ciutats importants
Joaquim Nadal, primer secretari del PSC a les comarques gironines, va voler fer ahir una valoració “contrastada” dels resultats del seu partit a la demarcació, després d'haver perdut ciutats com ara Girona i Olot, però en canvi, tenir bones possibilitats a Palafrugell i Palamós, per exemple. Per Nadal, que ahir es va reunir amb l'executiva gironina del partit, cal fer una autocrítica “gran però no masoquista” davant dels resultats dolents, causats, segons va dir, per motius diversos, com ara errors propis, del tripartit i de Zapatero i la conjuntura actual. El partit, va afirmar, dóna ara carta blanca als seus candidats per negociar possibles pactes de govern.
Per la seva banda, CiU exposa que, un cop celebrats els bons resultats a les comarques gironines, ara s'ha de “tocar de peus a terra” en les diferents poblacions on tindrà la responsabilitat de govern, única o compartida. El president de CDC a les comarques gironines, Eudald Casadesús, defensa que, d'entrada, sigui la llista més votada la que governi a cada municipi, com una mostra clara de respecte als principis democràtics. En aquest sentit, assegura que es respectaran les dinàmiques locals a l'hora d'establir possibles pactes de govern on calgui.
Des d'ERC es valoren les dues cares de la moneda: els mals resultats aconseguits en grans ciutats, com ara Girona i Figueres, per una banda, i per l'altra, l'augment del nombre de regidors en conjunt a les comarques gironines respecte del 2007 (34 més), amb un total de 32 majories absolutes i 4 de relatives, davant, en aquestes magnituds, del PSC. Josep Carrapiço, president regional d'Esquerra, considera que el partit ha tocat fons pel que fa a la davallada iniciada fa quatre anys i que ara només queda tornar a situar la formació en el lloc que li pertoca, basant-se en la seva força municipalista.
El PP es considera triomfador de la nit de diumenge, i de fet el partit ha passat de tenir 18 regidors a 38 a la demarcació de Girona, entrant en consistoris on no tenia presència, com ara Calonge, l'Escala, la Bisbal, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina, Torroella de Montgrí i Santa Coloma de Farners, entre d'altres. El president del PP gironí, Josep Enric Millo, destaca que aquest és el màxim històric del partit en les municipals a Girona, i que això els dóna força per intentar negociar governs en llocs com ara Castell-Platja d'Aro, l'Escala i Olot, amb el principi de respectar la llista més votada.
Joan Boada, president d'ICV a Girona, valora que, en termes absoluts, la formació ha aconseguit fer front a una “onada de vots a la dreta de CiU, el PP i Plataforma per Catalunya”. Davant les davallades en ciutats com ara Girona, Boada contraposa els bons resultats a Blanes i Lloret, entre altres llocs. A la CUP, que ha passat de 2 a 20 regidors, tenen clar que aquest relatiu èxit no els ha de pujar al cap. Jordi Navarro, responsable de la CUP a Girona, es mostra partidari de progressar a poc a poc en el món municipalista, «amb coses ben fetes i un pas ferm». Mentrestant, Solidaritat Catalana analitza els seus resultats, de 12 regidors a la demarcació, com un primer pas per consolidar la seva presència al territori. Santi Niell, coordinador regional, fa notar que per a una força amb només deu mesos de vida, haver aconseguit representació en 12 municipis és un resultat força correcte.
LA FRASE
LA FRASE
Els pactes i la interpretació dels dictats ciutadans
Puri abarcaS'acaben les eleccions i, un cop celebrades les corresponents victòries i plorades les consegüents derrotes, les maquinàries dels partits es posen en marxa per intentar esgarrapar alcaldies, regidories o el que calgui, mitjançant pactes, de vegades del tot lògics i en ocasions gairebé “paranormals”. I els electors no teledirigits que han fet l'esforç de triar entre els candidats el que veien millor (o menys dolent) per governar la seva ciutat, es converteixen en simples espectadors del joc polític. Tècnicament no hi ha una altra manera de fer-ho: es dipositen uns vots de manera totalment democràtica en les urnes i, a partir d'aquí, els partits s'encarregaran d'administrar-ne els resultats, fer una “lectura” del que volen els ciutadans, segons diuen. Però, a vegades, les lectures són interpretades a gust de l'administrador i no s'adiuen gens amb la realitat. Si hem de ser tots plegats fidels als principis democràtics i respectar l'opinió de les majories, els negociadors haurien de fer un esforç per ajustar-se del tot al que el poble els ha dictat. De vegades és difícil, perquè el poder, deixem-nos de romanticismes, és un caramel molt sol·licitat. Però, els electors, malgrat no tenir més força a la pràctica que la de les urnes, disposen de criteri propi, i utilitzar els seus vots sense direcció clara, juntament amb l'incompliment de promeses, ja fa temps que passa factura als partits. I si no, per què cada cop vota menys gent? Analistes diversos adverteixen des de fa anys que hi ha una important desafecció política dels ciutadans i que això desvirtua la democràcia. No seria una bona forma de recuperar l'interès ciutadà tenir en compte fil per randa el que dicten els electors? És, senyors polítics, una qüestió d'elegància i, sobretot, credibilitat.