Dia de reflexió

Encara amb la ressaca electoral, els partits tarragonins van fer ahir la seva jornada de reflexió sobre el resultat de les municipals, que consoliden l'onada de centredreta que ja s'havia produït a les eleccions al Parlament. Els que més contents estaven eren convergents i populars. Els caps de CDC i UDC al Camp de Tarragona, Quim Nin i Martí Barberà, van comparèixer plegats per celebrar resultats com els de Reus i Valls però també el d'altres municipis menors com Roda, Riudoms, Llorenç o el Pla. “Serà difícil que es puguin consolidar en el futur, però els resultats són un aval a la nostra política”, reflexionava Nin. La principal incògnita és i serà en els propers dies qui formarà govern a Tarragona, on CiU pot pactar amb el PSC o amb el PP. Nin donava poques pistes, tot i que no tancava la porta a res, tampoc a deixar fora la llista guanyadora. “L'objectiu era ser decisius en la governabilitat, i l'hem assolit, perquè qualsevol política de futur ha de passar per CiU”, diu. Per a Nin, que no lamentava especialment l'augment del PP a la ciutat -l'atribuïa a “la manera de fer política que han tingut els socialistes”-, “temps hi haurà per parlar-ne fins a la constitució dels consistoris”.

De fet, CiU no ha donat cap consigna -més enllà que vol estar com a més governs millor- ni tanca la porta a ningú pel que fa a pactes en cap municipi, tot i que admet que alguns, com el de Cunit amb ICV i ERC, ja estan gairebé fets. “Buscarem sumes amb geometria variable a nivell de cada municipi”, resumia Barberà. A Reus, CiU no descarta cap possibilitat a priori, i l'únic que té clar és que exigirà que Carles Pellicer sigui l'alcalde. Al Vendrell, on amb sis regidors CiU és segona força entre el PSC i PxC, Nin admet que obriran “un procés de reflexió” sobre la pujada dels xenòfobs, ja que “potser vol dir que no estem tractant el fet de la immigració com hauríem de fer-ho”. CiU, així, no hi descarta cap pacte -tampoc amb el PSC-, per “facilitar la governabilitat”.

En la mateixa línia, el cap provincial del PP, Alejandro Fernández, es congratulava per la “gran pujada” a tot el territori -de 58 a 88 regidors-, inclòs l'Ebre, on han “doblat”. Això sí, també admet que el PP es dilueix en l'àmbit rural: “s'hi ha de treballar per canviar-ho; als anys 80 el PP tenia alcaldes a la Conca o la Terra Alta, però ara l'electorat s'hi ha fet de CiU i el PP és fort a la costa”, reflexiona. Pel que fa als pactes, cada municipi tindrà “total autonomia”.

A l'altra banda, el dia va ser dur ahir per al PSC, ICV i sobretot ERC. El republicà Adam Manyé admet que “el resultat és molt dolent”, i que la caiguda “ha fet molt mal”, sobretot per la desaparició a Tarragona i Reus. Des de les eleccions del novembre passat, de fet, ERC ja pensa en el congrés de la tardor que ve “per fer un replantejament global”. Malgrat tot, Manyé també hi veu coses positives diumenge, com que segueixen sent tercera o segona força a moltes comarques, “i això vol dir que seguim tenint molta xarxa, i una base per refer-nos”.

El cap regional d'ICV, Salvador Matas, destacava: “globalment hem augmentat de 25 a 37 regidors, i ens omple de satisfacció haver entrat a Tarragona, on era molt difícil per l'onada conservadora”. Això sí, admetia que el regust és “agredolç” per la “decepció” d'haver perdut els regidors de Reus i Cambrils, on creien que “es consideraria més la tasca de govern, i s'ha votat en clau poc municipalista”. Sigui com sigui, avançava: “allà on no hi som, hi volem un nucli actiu potent per seguir treballant”.

El cap del PSC al Camp, Xavier Sabaté, encara estava reunit ahir en tancar aquesta edició amb la federació regional per valorar els mals resultats patits, sobretot en ciutats com Reus.

A les Terres de l'Ebre el PSC també s'enfonsa. La radiografia de la seva caiguda lliure són els pals encaixats a Tortosa i Amposta, però sense desatendre la pèrdua segura o molt probable d'alcaldies històriques com Riba-roja, Ulldecona o la Ràpita. Es manté com a segona força en vots al territori, però Esquerra li arrabassa la condició ni més ni menys que al Baix Ebre. De fet, els republicans han aguantat fort a l'Ebre, contra la tònica nacional, i tret de la Ribera, on baixen en vots, a la resta de comarques pugen.

La derrota socialista és incontestable. El primer secretari del PSC a l'Ebre, Antoni Sabaté, admetia ahir “una derrota política molt important” que convida els socialistes a aprofundir en la reflexió encetada arran de la davallada del 28-N, una purga que qüestiona per exemple el lideratge de Joan Sabaté a Tortosa, per molt que aquest hagués regenerat la resta de la llista. “Hem de seguir la renovació i hem d'articular mesures per connectar millor amb la gent”, afirma Antoni Sabaté. On més baixa el PSC és al Montsià, gairebé 3.000 vots. La resistència d'ERC al sud, amb la que està caient, es llegeix en clau de victòria, i el seu president ebrenc, Gervasi Aspa, creu que no és casual que s'hagin salvat de la crema, i que el model d'Esquerra a l'Ebre, per proximitat amb el ciutadà, hauria de ser el referent nacional. La gran triomfadora a l'Ebre, però, també és CiU. El president de CDC, Xavier Pallarès, considera que la inèrcia s'arrossega des de les autonòmiques. Destaca que s'hagi consolidat Manel Ferré com a alcalde a Amposta, al marge de la majoria “absolutíssima” de Bel a Tortosa, i la recuperació de Móra d'Ebre, i apunta directament a Gandesa, on un pacte amb el PP els atorgaria l'alcaldia, si bé no es descarta l'entesa amb els independents. Pallarès també admet haver-se beneficiat de “la falta de lideratge dels socialistes”. L'alcalde electe de Tortosa, Ferran Bel, també destaca uns resultats que fan “poc possibles” els pactes que puguen arraconar CiU als consells comarcals.

El PP, com CiU, puja en regidors i vots. Obté de cop tres regidors a Horta de Sant Joan, però els costa recuperar pes a l'àmbit rural. A la Ribera es conformen amb un regidor.

ICV perd la representació a ajuntaments emblemàtics com Alcanar, on va arribar a tindre l'alcaldia o la Ràpita, on hi tenia dos regidors al govern. I no aconsegueix entrar a Amposta. El seu feu continua sent la Sénia, on ha estat la força més votada amb 4 regidors.