tarragona
L'alcaldia, principal obstacle per l'entesa entre CiU i el PP
Els populars exigeixen manar els quatre anys com a condició per pactar i els nacionalistes recelen
El PSC creu que pot anar en solitari, però ja difon que la ‘sociovergència' és una bona opció
Tot i que just després de l'escrutini, amb els catorze regidors que sumaven entre CiU i el PP, era creixent la sensació que entre tots dos li arrabassarien l'alcaldia al PSC, la sintonia no és tanta com potser es va voler transmetre en campanya. En la formació popular se senten més enfortits que mai i consideren que, atès el seu creixement espectacular en vots –estan a tan sols tres sufragis dels convergents, quan el 2007 la diferència era de gairebé 5.000–, si s'arriba a consumar un pacte amb els convergents, el pensament és únic: només ells estan legitimats per assumir l'alcaldia. De compartir, res de res. O els quatre anys o res. Aquest és el posicionament que ja està defensant el partit d'Alejandro Fernández en les primers converses amb els nacionalistes.
Fonts de CiU, però, ja han deixat clar que no acceptaran cap imposició des del PP, i menys en un aspecte tan cabdal com el grau més alt de poder. Malgrat perdre més de 2.000 sufragis respecte al 2007, se senten igualment legitimats per agafar les regnes de l'administració municipal, perquè, com el PP, consideren que també són decisius en la formació del nou govern. D'altra banda, en clau nacional i a un any de les eleccions generals, un pacte amb el PP –per bé que local– no seria gaire ben vist pel sector de CiU més pròxim a l'independentisme, el qual no entendria una coalició amb un PP possiblement dur i agressiu contra els interessos de Catalunya. A més, l'efervescència de Fernández podria tapar la primera experiència de Forns al govern.
El PSC, el més legitimat
Tot i que ningú farà oficial cap de les trobades entre els líders polítics, els contactes ja s'estan fent, i potser sense respectar l'ordre que van atorgar els resultats de diumenge passat, que donaria a Ballesteros el dret d'obrir contactes. El PSC s'ho mira amb un cert recel i preocupació, però potser menys que el mateix dia dels comicis, a causa de l'aparent llunyania de posicions entre convergents i populars. Igual que els seus adversaris nacionalistes, però en aquest cas avalats per una victòria incontestable a les urnes, des de l'òrbita socialista cada cop s'aposta més per l'entesa amb Convergència i Unió, l'anomenada sociovergència; una fórmula que ja va funcionar a Tarragona des del 1995 fins al 1999. Llavors els números eren pràcticament idèntics als actuals, però amb els rols canviats. CiU, amb Joan Miquel Nadal, havia obtingut 13 regidors –un menys que el PSC enguany– i el Partit dels Socialistes en va treure 7, els mateixos que CiU.
En minoria
El fet que Ballesteros hagi deixat la porta oberta a qualsevol tipus d'entesa inclou, òbviament, també el pacte amb CiU, amb el qual ell ja va ser regidor. Les negociacions, però, seran dures atès que més enllà de la mateixa Victòria Forns, que coordina i dirigeix les converses és l'exportaveu nacionalista al consistori Joan Aregio, pare polític de la cap de llista convergent i antic gran rival de l'encara alcalde. Gens descartable és l'opció de govern en minoria, ja que fonts del PSC recorden que l'exalcalde Nadal va manar únicament amb 10 regidors; dos menys que els que té Ballesteros. Els pressupostos i el consens pels Jocs del 2017, dos dels grans temes.
L'entesa PSC-PP, poc probable
L'opció que sembla que està totalment descartada o sembla bastant improbable és la d'un govern en coalició entre el PSC i el PP. Les eleccions generals estan previstes, en principi, per d'aquí a un any, tot i que la conjuntura econòmica, unida a la nova davallada del partit de Rodríguez Zapatero a les municipals podria provocar que els comicis s'avancessin a la tardor. En aquest cas, la pugna, per bé que en l'àmbit estatal, entre populars i socialistes, podria afectar seriosament les relacions entre dos hipotètics socis de govern, els quals, durant la campanya podrien veure's obligats a tirar-se els plats pel cap. Aquest escenari, però, ja és una realitat al País Basc, on el socialista Patxi López és lehendakari gràcies als vots del PP.
