l'entrevista
“Els bolivians hem de fer-nos un vestit a mida”
L'any2005 vostè i Jorge Quiroga van perdre contra Evo Morales i Álvaro García Linera. Sis anys després, com veu la situació boliviana?
El fet que Evo Morales sigui president de Bolívia vol dir que la democràcia ha triomfat, s'ha acabat el domini d'un establishment que gràcies als pactes, la corrupció o les influències feia molts anys que monopolitzava el poder i s'ha trencat un apartheid, no declarat, que marginava una població indígena que gràcies a la discriminació positiva ha guanyat drets. Crec que en la pròxima generació es podrà parlar d'una societat amb una major igualtat d'accés al poder i desenvolupament personal.
Una situació política complicada?
Al llarg d'aquest període hem vist una extrema suggestió de l'econòmic en el discurs polític. Per una banda, la maniobra d'acostament de Morales a les elits ha estat molt barroera; per l'altra, la dreta no troba el lideratge adequat que la pugui tornar al poder. Al mig, el govern no es pot escapar de la pressió de les bases i, per exemple, quan va voler treure les subvencions als carburants, les manifestacions el van fer recular, cosa que va anar en contra de les classes populars ja que, tot i les subvencions, es va disparar la inflació de la cistella bàsica familiar. El gasolinazo va fer que Morales deixés de ser un semidéu i tornés a ser una persona de carn i ós. La història del nostre país està demostrant que els extrems no són bons, anar d'un absolut esquema neoliberal a una absoluta economia d'estat no funciona i els bolivians no tenim cap més sortida que fer-nos un vestit a mida.
Va deixar la política per tornar a fer de comunicadora?
Tot i que la tecnologia hagi canviat el concepte del que és notícia i hagi modificat el panorama, no podem passar per alt que a Bolívia el desgast polític va provocar una falta de lideratge que, conscientment o inconscientment, va ser ocupat per uns mitjans de comunicació que quan van esdevenir actors principals i intentaven explicar el que passava es van trobar que ja fos a través d'inspeccions d'hisenda, auditories o lleis antidiscriminació el govern intentava posar-los la mordassa. El fet es va portar davant la Cort Interamericana de Drets Humans que es va pronunciar dient que hi havia restricció a la llibertat d'expressió i d'informació.
Que l'ha portat a Catalunya?
M'ha convidat Ajuda en Acció com a presidenta de la fundació Nuestra Esperanza que lluita per la igualtat entre sexes. La nostra és una organització que intenta canviar una societat violenta i permissiva amb el maltractament, on juguen un paper fonamental tant l'alcohol, com el complex d'inferioritat d'algunes dones que pensen que qui més les pica més les estima i el sotragueig els sembla normal. Cal posar fi a això, la solució ha de venir de tots els segments socials i per fer-ho cal treballar durament i conjuntament tant per part dels polítics, com de la societat civil, les persones que a la batalla hi posen l'ànima, el cor i la vida o els mitjans de comunicació perquè es reconegui la igualtat entre sexes i es canviï la mentalitat d'unes noves generacions que ajudin a educar tota una societat. A Bolívia la violència pot tenir diferents rostres però és transversal, la practiquen tant els indígenes, els criolls o les classes més acomodades. He vingut a Catalunya a buscar suport, seria desitjable que les retallades no afectessin ONG com Ajuda en Acció que ens donen suport ja que, si aquí es viu una realitat, en països com el meu aquesta ajuda és necessària.
