Les consultes no eviten el vot de càstig a Horta i el Pinell
CiU dóna per perdudes les alcaldies dels dos pobles que han rebutjat en referèndums no vinculants el parc eòlic dels Pesells i un abocador
No tot són flors i violes per a CiU, després de les eleccions municipals del 22 de maig. A la federació de les Terres de l'Ebre estan analitzant els resultats electorals a Horta de Sant Joan i el Pinell de Brai, els dos pobles de la Terra Alta que durant el mandat actual s'han vist sacsejats per les polèmiques del parc eòlic dels Pesells i d'un abocador de residus sòlids urbans. De fet, a CiU tenen el convenciment que el fet que tots dos pobles hagin rebutjat aquests dos projectes en dues consultes ciutadanes –convocades pels mateixos ajuntaments– ha pogut influir d'una manera decisiva en els resultats del 22-M. A Horta de Sant Joan, tot i que el convergent Àngel Ferràs ha guanyat les eleccions amb el 46% dels vots i quatre regidors, CiU podria perdre l'alcaldia. De fet, sospiten que el PP, amb tres regidors, i el PSC-PM, amb dos, ja estan cuinant el pacte. Així, CiU ha perdut 66 vots i dos regidors, però el més curiós és que el PP ha passat de 74 vots i cap regidor a ser la segona força al poble, amb 257 vots i tres regidors. En aquest sentit, el PP no només ha rebut part del vot de càstig cap a CiU, sinó que també ha concentrat el suport que fa quatre anys va rebre l'agrupació d'electors Alternativa per Horta (ApH), una formació que va capitalitzar la mobilització en contra el parc eòlic dels Pesells.
La consulta popular sobre el parc eòlic es va fer el març del 2008. De fet, amb la tragèdia per la mort dels cinc bombers en l'incendi d'Horta, l'oposició popular al parc dels Pesells ha marcat el mandat. El parc dels Pesells tindrà setze aerogeneradors de 3.000 quilowatts de potència cadascun, de 90 metres d'alçària i un rotor format per tres pales de fins a 100 metres de diàmetre. El completarà una unitat de 1.670 quilowatts de 80 metres d'altura i un rotor format per tres pales de 74 metres de diàmetre. Però el projecte no convenç el poble perquè consideren que posarà en perill l'economia local, basada en el turisme i l'agricultura de qualitat.Així, els veïns van rebutjar el projecte eòlic amb un 77,6% dels vots, però la Generalitat va advertir que la consulta, organitzada per l'Ajuntament, era un simple “sondeig d'opinió” que en realitat no s'ajustava al marc legal per convocar referèndums. De fet, al marge de l'oposició popular i de les accions de l'Ajuntament per aturar el projecte, el parc eòlic ha anat superant els diversos tràmits administratius. A més, Urbanisme va arribar a rebutjar que el consistori pretengués prohibir la instal·lació de parcs eòlics en tot el terme municipal, i finalment només ha obligat l'empresa a reubicar set molins més lluny del nucli d'Horta. Per tant, la sensació generalitzada ha estat que Ferràs podria haver fet més per aturar el projecte.
En el cas del Pinell de Brai, CiU ha perdut 101 vots i un regidor, i s'ha quedat amb quatre. En canvi, el PSC-PM, amb només dos vots més, ha aconseguit superar CiU com a primera força i empatar a quatre regidors. El regidor que ha perdut CiU ha anat a parar a ERC-AM, que ha aconseguit representació municipal passant de 39 a 120 vots. Així, a CiU saben que la renúncia de l'alcalde Pere Martí a encapçalar la candidatura, però sobretot l'oposició popular al projecte de l'abocador de residus sòlids urbans, ha influït decisivament en el resultat. A causa d'una moció de l'oposició, Martí es va veure obligat a convocar una consulta no vinculant sobre el projecte, que va tenir una participació del 67,8%. Finalment, el 17 d'octubre del 2010, 456 dels 680 veïns que van acudir a la crida van votar en contra del projecte. Una xifra que s'assembla molt als 445 que el 22-M van votar les candidatures del PSC-PM i ERC-AM.
LA XIFRA
CiU i el PSC, legitimats, tornaran a pactar a Ascó
Gustau MorenoL'Agenda 21 d'Ascó proposava la celebració d'una consulta popular sobre la candidatura del municipi al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. De fet, l'alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal, va admetre que havien considerat fer una consulta ciutadana sobre l'MTC, i que aquest tema va ser important en el si de la comissió informativa de seguretat nuclear. Però, finalment, van desestimar la consulta “per falta de temps”, ja que no era possible fer un referèndum legal, el resultat del qual fos fiable i vinculant per a l'Ajuntament. De fet, ara l'actual govern d'Ascó, format per CiU i el PSC, se sent més legitimat que mai, i creu que les eleccions municipals de diumenge han estat, també, un plebiscit sobre l'MTC. Amb una participació superior al 83%, de les més altes registrades a les Terres de l'Ebre, Vidal afirma ara que els resultats avalen l'acció de govern, i que suposen el sí de la població al magatzem de residus.
A més, Vidal ja ha fet públic que vol reeditar el pacte de govern amb el regidor del PSC, Josep Martínez. En declaracions a Canal 21 Ebre, Vidal va explicar que ja ha mantingut les primeres converses amb els socialistes asconencs, i que el nou acord de govern es podria tancar aquesta mateixa setmana. En les eleccions municipals del 22 de maig, CiU va aconseguir quatre regidors i gairebé els mateixos vots que en els comicis del 2007. Un altre cop, per tant, ha tornat a empatar a quatre regidors amb els independents de l'exalcalde Antoni Casanova.
