El govern posposa fins al 2012 qualsevol obra nova al Camp
Nin admet que el pressupost d'enguany es limita a treballs ja iniciats, però diu que l'any vinent ja se'n començaran de nous, com ara el museu casteller
L'oposició critica la “retallada importantíssima” i anuncia esmenes
El govern no començarà cap obra nova fins l'any que ve al Camp de Tarragona. Així ho va confirmar ahir el seu delegat, Joaquim Nin, en analitzar els pressupostos de la Generalitat per al 2011, l'esborrany dels quals tot just es va presentar dimarts. I és que, tal com ja avançava ahir El Punt, les retallades es notaran sobretot en el capítol d'inversions –només 91 milions previstos al Camp, 142 comptant els que avançarà el capital privat en alguns projectes, contra els 152 del 2010–, que Nin va admetre que es corresponen exclusivament a “compromisos ja contrets amb anterioritat o obres ja iniciades”. “No és un pressupost expansiu perquè no podíem augmentar el deute de la Generalitat”, explicava el delegat, que en destacava “l'austeritat, el rigor i la credibilitat”, a més del fet que s'hi prioritza la despesa social, que hi guanya pes (del 67 al 70%) tot i baixar en xifres absolutes.
El museu casteller
Nin, això sí, aclaria que “no es deixaran de fer coses, sinó que es posposen”. “Ara s'endreça el que ja s'havia licitat i el 2012 es faran totes les inversions previstes”, assegurava. De fet, l'executiu es posarà a treballar ja en els comptes de l'any vinent, amb la idea que “entre el setembre i el novembre es puguin aprovar atenent noves inversions”, que Nin exemplificava amb els casos de l'escola Marta Mata del Vendrell –per a la qual s'ha dotat “una xifra d'avantprojecte, per poder iniciar els tràmits enguany”– i el museu casteller de Valls. “El projecte continua perquè hi ha un consorci treballant-hi, i al llarg d'aquest any es podria acabar de tramitar l'àrea residencial estratègica on va (Ruanes); la idea és que es pugui pressupostar en els propers exercicis”, sentenciava.
El complex Sant Jordi
A més, Nin confirmava que l'aposta que s'ha fet ara pel finançament privat allà on no arribava l'administració –sobretot a les obres de la presó del Catllar i les de millora de la C-51 entre el Vendrell i Valls– continuarà en el futur perquè “caldran fórmules imaginatives per buscar recursos allà on n'hi ha”, amb mètodes com ara drets de superfície, concessions o peatges a l'ombra. Fins i tot posava un probable exemple, el complex esportiu Sant Jordi de Tarragona, on el govern es troba “en fase d'estudiar qui pot ajudar a cofinançar-lo”.
Així les coses, en tot cas, per a enguany Nin reivindica altres inversions “més enllà del totxo i el ciment”, com ara la transformació del Servei d'Ocupació de Catalunya en una agència de col·locació, la lluita contra el fracàs escolar i el pla de llengües estrangeres en l'educació, a més d'una simplificació administrativa que vol facilitar la inversió productiva.
Desequilibri territorial
La inversió prevista enguany al Camp de Tarragona suposa només el 4,9% del total de Catalunya, contra el 63,9% de l'àmbit metropolità, gairebé dos terços. Nin ho justificava perquè “hi ha infraestructures de país, com ara el metro, que cal anar acabant i tenen un pes important”, si bé admetia que “és evident que cal capgirar-ho”. I és que l'objectiu, tal com CiU es va comprometre en campanya, és arribar a final de legislatura “amb el pes que pertoca al Camp”, en una correlació del 50-50 entre Barcelona i el territori. “Ara podríem haver fet créixer la inversió però ens estaríem autoenganyant; demanar la translació immediata d'aquest compromís en el marc econòmic en què estem aniria contra la prudència política”, deia.
Crítiques i esmenes
Els diputats tarragonins de l'oposició, en tot cas, ja rebutjaven frontalment ahir els comptes, i hi anunciaven esmenes a la totalitat davant la “prepotència i manca de diàleg de CiU”. Rafael Luna (PP) lamentava la “davallada importantíssima” en comarques com ara la Conca i la Terra Alta (vegeu gràfic), i criticava que ni pal·liaran les deficiències al territori ni es fan amb visió de futur contra els problemes reals. Hortènsia Grau (ICV) també criticava la caiguda “brutal” de la inversió, que al Camp no es destina a solucions per als dèficits de mobilitat, la gestió de l'aigua i els residus o la protecció d'espais naturals, i deia que estudiaran “les demandes compromeses al territori” per presentar esmenes. Sergi de los Rios (ERC) també hi anunciava una anàlisi local acurada, i criticava la “caiguda espectacular” en matèria educativa i sanitària. Xavier Sabaté (PSC) lamentava que els comptes “renuncien a gran part de les inversions, i no serveixen per sortir de la crisi”.
LA XIFRA
La Generalitat planteja que la ciutat judicial vagi a l'antiga Tabacalera
El govern estudiarà la possibilitat d'ubicar la nova Ciutat Judicial de Tarragona al complex de la Tabacalera, i no en uns edificis nous de trinca riu amunt, en uns terrenys darrere l'hospital Joan XXIII, com estava planejat fins ara. Així ho va avançar també ahir Joaquim Nin, que defensa que l'equipament -que ha d'integrar l'Audiència i altres òrgans judicials ara repartits en una desena d'espais de la ciutat- seria perfectament compatible amb els altres usos previstos a l'antiga fàbrica de tabac, sobretot el Museu Arqueològic. La nova biblioteca pública, projectada al mateix complex, es proposaria a canvi que anés a les actuals dependències, més cèntriques, de l'Audiència Provincial, a la Rambla Lluís Companys. “És una bona ocasió per repensar la ubicació de la Ciutat de la Justícia, i veure la viabilitat que vagi a la Tabacalera, perquè té una cabuda important i cal considerar també el cost d'operativitat de fer-la amb els menors recursos”, argumenta Nin, que apunta, això sí, que la decisió s'haurà de prendre d'acord amb l'Ajuntament i altres agents implicats.
Arran d'una esmena del PP, de fet, el govern s'havia compromès a obrir una partida per al complex judicial en el pressupost d'enguany, si bé l'esborrany presentat dimarts no la inclou, com s'encarregava ahir de recordar el diputat popular Rafael Luna, que denunciava que “CiU incompleix la voluntat del Parlament”. “El pressupost està obert a esmenes i, tot i que el marge és bastant limitat, al definitiu s'hi podrà incloure”, aclaria Nin, que tot i això veu més factible fer l'execució de l'obra en futurs exercicis.