La lluita per controlar ERC queda sense Carod-Rovira
Anuncia que se'n va del partit per les males relacions amb la direcció
Fa autocrítica del seu pas per la formació
Està disposat a continuar en política per construir una “esquerra nacional plural”
Al president d'Esquerra, Joan Puigcercós, li agrada repetir que amb vista al Congrés alguns dirigents hauran de fer un pas cap al costat i d'altres cap enrere per poder configurar la nova direcció amb consens. I aquesta setmana ja hi ha hagut dos moviments. El de Jordi Portabella, que s'ha retirat cap a un cantó després d'haver anunciat que no competirà en la cursa per liderar la formació, i el de Josep-Lluís Carod-Rovira, que fa una passa de gegant cap enrere i abandona la militància per “discrepàncies” amb la direcció.
L'expresident d'ERC i exvicepresident de la Generalitat fa pública la seva decisió en un article a aquest diari –, però la desvincula completament de la davallada que ha patit ERC en les últimes cites electorals. Sosté que ja fa temps que volia marxar, però que s'ha esperat a després dels comicis per no “perjudicar” el partit i que ho fa precisament ara per no “interferir” en el congrés.
Aquesta fugida no és una sorpresa majúscula, perquè últimament Carod-Rovira havia anat perdent molt de pes dins de l'organització i s'havia mig retirat de la primera plana política. La relació amb Puigcercós s'havia deteriorat del tot. Ni en les eleccions catalanes ni en les municipals havia participat en la campanya i des de la sortida del govern se l'havia vist en comptats actes. També es va absentar de la històrica celebració del vuitantè aniversari de la creació d'Esquerra adduint “motius personals”.
Fins i tot, abans dels comicis al Parlament, Carod va revelar que Puigcercós li havia recomanat que no l'ajudés perquè “li faria perdre vots”.
Hipòtesis diverses
Tot i aquesta mala maror que feia temps que aflorava, alguns sectors del partit no descartaven Carod per al futur i, fins i tot, abans-d'ahir el secretari general en funcions, Joan Ridao, havia assegurat que encara podia ser una persona vàlida per a les files republicanes. El posava com a exemple, juntament amb noms com el mateix Puigcercós o Joan Manuel Tresserras, del que, segons ell, ha de ser la nova direcció: regeneració i experiència. Altres famílies també creien que faria algun moviment pel congrés que s'ha de celebrar al setembre i a l'octubre.
El passat mes de febrer totes aquestes alarmes es van disparar quan Carod-Rovira va reunir els seus afins per debatre sobre el futur de les esquerres. Llavors, ell va desmentir que volgués crear un nou corrent dins de l'organització, tot i que alguns assistents a la trobada –que va reunir prop de cent persones– van alimentar més els rumors i van apuntar que sí que es podria tractar d'un primer moviment precongressual.
Però ara les especulacions s'han acabat, perquè el protagonista s'ha encarregat de tallar-les de soca-rel. Divendres a la nit va comunicar als dirigents del partit que abandonava la formació i avui ho anuncia oficialment.
Discrepància i distància
Atribueix la seva decisió, únicament i exclusiva, a la al nul feeling que té amb la direcció actual. Fins i tot apunta que des del 1996, quan va accedir a la secretaria general, ja hi va haver certes pressions de dirigents per aportar-lo del capdamunt del partit i obtenir el poder.
També posa èmfasi en el fet que durant la seva etapa, Esquerra va aconseguir els millors resultats, però tampoc s'estalvia certa crítica de la seva feina. Reconeix que va menystenir la força de CiU a l'oposició i també va creure, erròniament, que tot el PSC havia avançat en el compromís nacional.
I el seu futur polític? L'expresident republicà el deixa obert de bat a bat, perquè vol continuar treballant per una “esquerra nacional plural”. De moment, divendres ja participarà en un col·loqui de Ciutadans pel Canvi.
ERC va lamentar i alhora respectar la decisió del seu exlíder. Això sí va destacar l'aportació de Carod tant a la formació com a tot l'independentisme.
Lluites caïnites, personalismes i enfrontaments
M.B
ERC vol evitar que es reprodueixin les lluites internes que tant els han afeblit i que els han portat a una davallada electoral cita rere cita. El congrés del 2008 va ser el punt d'inflexió de les disputes caïnites en les quals Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós van ser al centre de l'huracà. Carod deixava la presidència i donava suport a Ernest Benach, però Puigcercós va guanyar la batalla i Carod es va refugiar en el govern enfront d'un partit que ja no controlava.
Bons resultats
Carod-Rovira va assumir la secretaria general d'ERC el 1996 i va arribar a la presidència el 2004. Ha format part dels dos tripartits i va aconseguir la fita històrica de 23 diputats al Parlament. Com a candidat al Congrés, també va obtenir uns resultats excel·lents amb vuit escons.
Crítiques
Dins del partit valoren l'aposta que va fer Carod per una esquerra nacional, que li va donar molts bons resultats, però també li retreuen que no sigui prou autocrític i que es faci l'orni sobre l'últim desastre electoral a Catalunya, en què els republicans, amb Puigcercós com a candidat, van baixar de 21 a 10 diputats. Li recorden que ell, com a vicepresident de la Generalitat, era el càrrec més important i visible que tenien els republicans.
