Política

L'atzucac d'Esquerra

La marxa de Carod-Rovira és l'últim exemple de les disputes que sacsegen ERC fa anys

Els militants confien que el congrés serveixi per sortir de la crisi i exigeixen unitat

Els sectors del partit ja negocien

Esquerra està instal·lada en un autèntic cul-de-sac que recorda la història de Sísif, aquell rei de la mitologia grega que va ser condemnat a empènyer una pedra muntanya amunt, però abans d'arribar a dalt de tot la roca sempre rodolava cap avall i havia de tornar a començar. Així, una i altra vegada fins a l'infinit, com Bill Murray a Atrapat en el temps en què revivia constantment El Dia de la Marmota.

Els republicans pateixen un continu i inacabable bucle en què es van repetint les disputes maniquees, les confabulacions fratricides, els moviments subterranis o la marxa de líders per la porta del darrere. L'últim cas en aquest pedregar ha estat el de Josep-Lluís Carod-Rovira, que semblava predestinat a convertir ERC en un partit hegemònic per anys i panys, però que ha estripat el carnet.

Una fugida que també han experimentat gairebé tots els capitostos del partit des de la democràcia: Heribert Barrera, Joan Hortalà i Àngel Colom.

Unitat i consens

Ara els militants tenen dipositades les esperances en el congrés extraordinari en què s'ha d'escollir la nova direcció i es conjuren perquè sigui el punt d'inflexió per sortir de l'atzucac. Exigeixen unitat i també que es redefineixi l'estratègia. Però el camí s'albira difícil, perquè totes les famílies ja estan prenent posicions i algú haurà de retirar-se.

A banda dels noms, hi ha un debat de fons sobre el model a seguir: l'aposta per una esquerra nacional que vagi més enllà dels perímetres de l'independentisme –es tractaria del sector de Joan Ridao– o una combinació entre aquesta esquerra plural i el front sobiranista unit –la federació de Barcelona és un dels principals abanderats de l'axioma.

La marxa de Carod-Rovira suposa la pèrdua d'un referent històric dels últims anys per a Esquerra, tot i que internament havia perdut molt de poder des del congrés del 2008 en què Joan Puigcercós li havia guanyat la batalla. Segons les seves pròpies paraules, deixa la militància per discrepàncies amb la direcció i també per no “interferir” en el procés precongressual. Tot i que era una notícia que molts ja intuïen, el pas enrere de l'expresident d'ERC és un cop dur contra unes estructures republicanes afeblides arran dels últims desastres electorals.

La direcció, que en aquests moments és interina, confia que les aigües es vagin calmant i que la notícia de Carod quedi en un segon pla a mesura que es dibuixi el calendari del congrés. Oficialment el tret de sortida es donarà el proper 18 de juny, quan se celebrarà un consell nacional a Barcelona en què s'aprovarà tot el reglament.

Però els moviments interns ja fa mesos que s'estan produint. Joan Puigcercós pretén articular una candidatura unitària per no repetir els vells errors del 2008, quan se'n van presentar quatre.

La seva idea és que la portaveu parlamentària, Anna Simó, ocupi un càrrec de responsabilitat i que pugui formar tàndem amb l'eurodiputat, Oriol Junqueras, una figura emergent. Però els junqueristes no acaben de veure clara aquesta jugada, perquè temen que Puigcercós vulgui fer l'abraçada de l'ós a Junqueras i controlar l'organització des de l'ombra.

L'aposta Junqueras

Sigui una cosa o l'altra, Junqueras és un dels noms que més està sonant aquests dies per presidir Esquerra, tot i que ell encara no s'ha pronunciat. De moment, l'expresident del Parlament, Ernest Benach, li ha donat suport i la federació de Barcelona també el veu amb bons ulls. Els barcelonins, un cop Jordi Portabella s'ha descartat, podrien proposar una unió entre Junqueras i Oriol Amorós, la mà dreta de Portabella i president de la federació. S'especula que Junqueras tindria un paper més teòric i i Amorós, un de més actiu amb el dia a dia. Enmig d'aquest ball de noms, l'eurodiputat considera vital reforçar l'eix nacional i ja ha mantingut contactes amb Puigcercós per parlar del futur de la formació.

Una part de la militància també està convençuda que Junqueras és una opció fresca, tot i que també té detractors. Aquests posen en dubte que tingui prou fusta de líder per poder controlar una organització tan caïnita com és ERC, i tampoc no tenen clar que conegui prou bé les entranyes, ja que fa poc que n'és militant.

El model, a debat

I el secretari general, Joan Ridao? De moment, no tanca la porta a presentar-se a la presidència i els últims dies està parlant amb gent del territori sobre la situació actual de la formació. “Més que noms, el més important és saber cap on hem d'anar”, apunten fonts properes a Ridao. Ell és partidari de l'esquerra nacional, d'ocupar un centreesquerra a partir del qual es pugui penetrar en simpatitzants afins a altres partits, que també creuen en el sobiranisme. Una filosofia semblant a la que va impulsar Carod-Rovira i que topa amb les aliances independentistes que s'han teixit en les municipals amb Rcat o Joan Laporta. El sector Ridao creu que aquestes unions representen “només un front patriòtic”, que no té en compte les dretes o les esquerres, i, a banda de la federació de Barcelona, també asseguren que Junqueras n'és un defensor.

Portabella i Amorós advoquen, per contra, per aquestes coalicions i rebaten a Ridao que són una bona fórmula i que es poden combinar amb l'esquerra nacional. Recorden que ERC va quedar “escombrada” en moltes poblacions en què es va presentar tota sola a les municipals, mentre que les aliances amb altres formacions van aguantar el sotrac.

18.12.10
Joan Puigcercós
anuncia davant del consell nacional que no es presentarà a la reelecció com a president del partit.
3.06.11
Josep-Lluís Carod-Rovira
anuncia als principals dirigents de la formació que abandona ERC per “discrepàncies” amb la direcció.
22.05.11
Les municipals
impliquen un altre retrocés per a ERC, que perd força i representació en les grans ciutats com Girona, Tarragona o Lleida.
28.11.10
Les eleccions
al Parlament suposen un cop dur per a Esquerra, que es converteix en la cinquena força i baixa de 21 a 10 diputats.

Jordi Portabella / Líder d'ERC a Barcelona

La setmana passada va anunciar que no participaria en el procés per liderar el partit. Els mals resultats no li donaven prou aval –va baixar de quatre a dos regidors–. També va demanar, en un article a aquest diari, que tota la direcció actual plegués i no formés part de la nova executiva. Advoca per una renovació i treballarà perquè la federació de Barcelona tinguin una posició a primera fila.

Josep-Lluís Carod-Rovira / Expresident d'Esquerra

El seu abandonament aclareix una mica més el panorama amb vista al congrés, perquè hi havia alguns militants que pensaven que podria fer algun moviment d'última hora. El que no està clar és el seu futur polític. Ell ja ha anunciat que vol continuar treballant per forjar una esquerra nacional plural. Divendres té previst participar en un col·loqui amb els maragallistes de Ciutadans pel Canvi.

Ernest Benach / Expresident del Parlament

L'expresident del Parlament ja no ostenta cap càrrec, però continua tenint un cert pes entre alguns dirigents i les bases. Aposta obertament per Oriol Junqueras i per una renovació “total i absoluta” en la direcció. Tot i que va ser el ticket electoral de Puigcercós a les passades eleccions al Parlament, considera que l'etapa s'ha acabat i que Puigcercós no pot repetir com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Oriol Amorós / President regional de Barcelona

Amorós s'entreveu com un dels homes que pot tenir més força a la nova executiva nacional. Algunes fonts apunten que faria un bon tàndem amb Oriol Junqueras. També se'l veu com una aposta de renovació i serà la carta que jugarà la federació de Barcelona. No ha fet cap passa endavant, tot i que estaria disposat a assumir aquesta responsabilitat. Actualment, també és portaveu adjunt al Parlament.

Anna Simó / Portaveu parlamentària

L'exconsellera no vol ni sentir a parlar de la possibilitat que sigui presidenta o secretària general, tot i que el seu nom apareix en totes les travesses, sobretot en les elabora Puigcercós. Ha estat una de les més discretes en aquesta cursa–no ha fet cap declaració fora de to– i destaca que, ara per ara, el partit s'ha de centrar en els pactes en els ajuntaments i després en marcar l'estratègia de futur.

Joan Puigcercós / President en funcions

Després de la patacada de les eleccions catalanes, en què va baixar de 21 a 10 diputats, va anunciar que no es tornaria a presentar com a president. El congrés de l'octubre li ha de trobar un substitut i ell desitja que Anna Simó, una de les seves dirigents de confiança, pugui tenir un pes destacat. Tampoc no descarta tornar-se a presentar com a candidat als pròxims comicis al Parlament.

Joan Ridao / Secretari general en funcions

Ridao està parlant amb militants i organitzacions territorials per veure si té prou suports per presentar-se a la presidència, tot i que els seus detractors el veuen com el continuisme. Aposta per una esquerra nacional i que el partit no sigui una “simple aliança de forces independentistes”. Es perfila com el candidat a les eleccions espanyoles, tot i que dependrà dels nous dirigents que encapçalin la formació.

Oriol Junqueras / Eurodiputat

És l'home de moda a Esquerra. Va aconseguir sis regidors a Sant Vicenç dels Horts i les negociacions amb CiU i ICV el poden fer dissabte vinent alcalde. Molta gent el veu com el futur president d'ERC i té com a persones de confiança dos vicesecretaris de l'executiva nacional: Lluís Salvado i Marta Rovira. Junqueras, però, encara no s'ha pronunciat sobre el seu futur. A final d'any, deixa el Parlament europeu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.