Pressupost de càstig

El 28 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció, a proposta d'Esquerra, segons la qual es va instar el govern de la Generalitat a donar compliment, d'acord amb les seves competències, a la resolució 671/VIII de 14/04/2010 del Parlament de Catalunya, sobre el món agrari. Especialment, la moció hi afegia que mantenir la consideració d'estratègic per al sector agroalimentari català fos tingut en compte en l'elaboració del pressupost de la Generalitat de l'any 2011. Llavors ja s'anunciaven retallades... El projecte de llei ha arribat al Parlament i els comptes del departament del ram fan que la resolució del 28 de febrer i les línies de treball pactades en el debat monogràfic del món agrari del 2010 quedin en paper mullat. Això només n'és un exemple. L'excusa és la mateixa en tots els departaments: s'ha de retallar.

D'entrada cal dir que Esquerra va ser l'únic partit de l'anterior govern que des d'un primer moment va expressar la seva comprensió al voltant dels anuncis del nou executiu sobre disminuir el dèficit i aplicar retallades, tot i que Esquerra va deixar clar que retallar per retallar no era acceptable, sinó que calia establir criteris racionals i polítics previs. Esquerra es va oferir a CiU per establir les línies vermelles abans d'aplicar la tisorada en el pressupost, començant per preservar els serveis públics bàsics (educació, sanitat i serveis socials). Al final, però, el projecte de pressupost no convida a l'optimisme. Per això, Esquerra vol esmenar-lo.

Podem posar un reguitzell de xifres comparatives entre els comptes del 2010 i el projecte de llei del 2011; podem quantificar per comarques el volum de les retallades. Però convé, abans que res, fer memòria, i tothom ha de recordar que CiU va criticar els successius pressupostos de l'anterior govern en dues grans línies: el Camp de Tarragona era presoner numèricament del centralisme de Barcelona i de l'àrea metropolitana, i la inversió per càpita al Camp de Tarragona i l'Ebre baixava en comptes de pujar. Doncs bé, en el primer projecte de llei que elabora el seu govern, CiU ha demostrat que, quan havia de passar el ribot, el bisturí o les tisores de podar, la inversió per càpita dels ciutadans de la nostra demarcació ha caigut en picat, respecte al darrer pressupost, i que el Camp de Tarragona rep un 4,8% del total de la inversió a Catalunya, la qual cosa perpetua el centralisme barceloní, tan diabòlic per al líders de CiU al territori. L'excusa que s'havia de retallar falla aquí, perquè CiU és el que ha prioritzat la tisorada. El govern “dels millors” –potser és el preu de no tenir cap conseller de la demarcació– ha prioritzat comarques que no són les nostres, i ha preferit salvar les seves inversions abans que les nostres. Esquerra ha rebut queixes d'ajuntaments pel fet que en el projecte de llei han desaparegut inversions que estaven aparaulades o programades pel 2011, com ara partides consignades en el pla únic d'obres i serveis de Catalunya. El color d'alguns d'aquests ajuntaments coincideix amb el de CiU, però ni en això han estat curosos... CiU es carrega la programació anual de plans o programes que estaven en vigència i això malmet encara més la salut financera d'aquests ajuntaments.

I per finalitzar, algunes xifres, fredes però oficials: la inversió real comarcalitzada al Camp de Tarragona, en números absoluts, ha passat de 152,35 milions d'euros el 2010 a 91,32 milions (un 40% menys), a la qual s'hi han d'afegir les inversions que tenen un sistema de pagament diferent, com ara el mètode alemany (les obres de la carretera C-51 entre Valls i el Vendrell) i el dret de superfície (les obres a la presó de Mas d'Enric). Si ho sumem tot, el 2010 la inversió real a les sis comarques va pujar 176,98 milions, i la prevista pel 2011 serà de 142,17 milions, un 19,67% menys. El que CiU havia jurat i perjurat que no faria, retallar el 20% que el govern de Zapatero li exigia, sí que succeeix a la nostra regió. Esquerra presentarà les esmenes corresponents per no esdevenir un territori doblement retallat respecte al global de Catalunya.