La festa de “consciència i unió”

CiU va fer ahir festa grossa a Girona. La fita d'haver assolit l'alcaldia després de 32 anys a l'oposició es va deixar notar des del primer moment. Faltava més de mitja hora pel ple, però les abraçades i petons entre les files nacionalistes es repetien a cada metre quadrat de l'entrada a la plaça del Vi. No en va, la presència de polítics de CiU era inacabable. Des del delegat del govern, Eudald Casadesús, fins a Jaume Torramadé (Salt), passant per Lluís Freixas (Campllong), Fermí Santamaria (Llagostera) o Xavier Soy (Bescanó)... entre un llarg etcètera de regidors, col·laboradors, amics i coneguts.

El grup municipal de CiU va fer la seva entrada triomfal entre aplaudiments dels presents a la plaça del Vi. Un eixam de càmeres i fotògrafs van encerclar Carles Puigdemont, mentre Pagans es veia engolida per la impetuositat periodística i intentava obrir-se pas per fer la recepció protocol·lària a l'imminent alcalde. Mentrestant, la quarantena de periodistes acreditats buscaven lloc a una petita sala annexa al saló de plens, mentre els més de 400 convidats es dirigien al Teatre Municipal per seguir les evolucions de l'històric ple. El moment distès va arribar quan Coralí Cunyat va transformar el jurament protocol·lari “per consciència i honor” en una frase més afí a la federació nacionalista a la qual pertany quan va dir “consciència i unió”. Que el nou grup de govern està ben avingut ho va demostrar Roser Urra, la següent a prometre el càrrec, que també va repetir el jurament “per consciència i unió”. Un error que potser obre la porta a un futur lema de la formació. De fet, els juraments van palesar les mil maneres de sentir i entendre el món. Uns prometent, altres jurant, altres fent-ho per imperatiu legal, altres a seques i alguns professant la lluita per la independència dels Països Catalans i per l'ecologisme. Un món, mil colors. Carles Bonaventura de la candidatura de la CUP, però membre de Reagrupament va jurar posant la mà sobre la Constitució, com marquen els cànons. Això sí, un petit detall: a sobre de l'espanyola hi va posar la Constitució catalana, sobre la qual realment va jurar.

Pagans i Nadal, a primera fila veien com el llegat socialista es quedava a l'oposició amb Pia Bosch com a nova portaveu. Més discreta s'ho mirava Zoila Riera des d'una llotja del Teatre Municipal; lluny de les autoritats devia recordar els anys que va passar com a cap de l'oposició a les files de CiU.

Després del ple, una quinzena d'“indignats” van protestar a l'exterior del consistori amb una pancarta on es llegia “CiU és qui retalla”. Precisament, una samarreta amb el símbol popularitzat aquestes setmanes pels “indignats” portava el portaveu de la CUP, Jordi Navarro, que va sortir a parlar amb els concentrats. Quan va voler tornar, un municipal, en comptes de quadrar-s'hi com a nou representant municipal que és, li va barrar el pas fins que li va explicar que era nou regidor del consistori i no pas un “indignat” manifestant-se.

Després del ple, més abraçades, petons i rialles cap al saló de descans del teatre, on es podia fer una copa de cava. Pocs valents socialistes hi van treure el cap, entre els brindis convergents. Per les paraules de Puigdemont i comentaris dels seus regidors, el nou govern ja té clar que ahir s'acabava la festa i que a partir d'ara els ve la feina.