Tenim un exèrcit i ens furten els melons

Saben vostès quant ens costa la policia municipal a Silla? Doncs, si no estic mal informat, són al voltant de 1.800.000 € per any; és a dir, convertit a pessetes, uns 300 milions de pessetes cada any, o si ho prefereixen, al voltant de 821.000 pessetes cada dia que passa. Això és el que costen els salaris i la seguretat social dels 42 agents (homes i dones), els plusos de productivitat, més les hores extres, els quatre cotxes amb dos motos i dos scooters que gasten, benzina, reparacions, assegurances, etc, etc. No sé si amb aquestes astronòmiques xifres queden incloses les despeses que ocasiona la nova i funcional caserna que l'Ajuntament els ha construït als nostres municipals (perdó, policies, segons la nomenclatura preferida per ells) a l'avinguda de Picassent, reconvertint les casetes de la fàbrica del guano.

Si seguim entrant en detall, comprovarem que aquesta mena d'exèrcit sostingut amb recursos municipals, està comandat per un Intendent principal en cap, i el formen, a més, un altre intendent que es veu que no és principal, dos inspectors, tres sergents, sis oficials o caporals i trenta agents. Total, quaranta-dues persones. A aquesta llista cal afegir quatre guardes rurals que vigilen el camp.

La veritat és que des de la meua experiència i coneixements de l'administració local em sembla un autèntic despropòsit haver de suportar una càrrega d'aitals dimensions. Fent una mica d'història, aquesta espècie de criatura filla de la burocràcia curta de vista, es va originar allà pels primers anys de govern del quadri partit al nostre Ajuntament, quan era presidit per Teresa Badenes. Recorde que en entrar eixe multicolor govern la plantilla de la policia local sillera era just la meitat (no sé si al voltant de 22 o 23 persones) i quan varen discutir la proposta de modificar-la, la portaveu del Grup Socialista, Núria López, va intentar convèncer els autors de la iniciativa fent-los veure on ens podia portar amb el temps el canvi pretès. A la vista estan els resultats.

Els arguments dels autors de la proposta de canvi eren els que ja coneguem: combatre la delinqüència i el gamberrisme, que tant de desassossec causaven a la població, segons deien. Per lo vist, la mala educació cívica només es podia combatre amb més policia i, per tant, amb més ma dura i repressió. No conec les xifres actuals de delictes i faltes a Silla, però, per lo vist, al terme segueixen furtant-nos els melons i tota classe de collites, i, si els llauradors volen protegir una mica el producte del seu treball (el pa de sa casa) es veuen obligats a patrullar pel terme assumint funcions i responsabilitats que hauria de fer l'Ajuntament i que costen una vertadera fortuna.

No és aquest l'únic exemple de malbaratament de recursos públics que afecten la Casa de la Vila, encara que, possiblement, serà un dels més clars. Malauradament, un abús en càrrecs de confiança o amb reconeixements de dedicacions exclusives de regidors i alcaldes són fàcilment esmenables, però, una estructura desmesurada de funcionaris, que tenen la plaça en propietat, costa molt de temps i perseverança per tal de corregir-la.

Des del meu punt de vista, és inexplicable com han pogut arribar a aquesta situació, responsabilitat dels que la varen promoure i també dels que no han fet res per reparar el despropòsit, a no ser que algun jerarca de la mateixa policia, amb habilitat i ma esquerra, prenguera el pèl a l'alcalde o alcaldessa de torn i es fera cosir un vestit a mida amb diners (no pocs, com veieu) del contribuent. Si ens diuen la quantitat d'Euros que s'emporta la cúpula dirigent de la nostra policia, probablement, veurem la resposta.