Vida després de Madí

“Ja tenim una nuclear”. Es referia a Catalunya. Potser també a Convergència? Ho deia amb aquella ironia, amb aquell estil tan seu i provocador. I sí, ho deia ell, David Madí, l'antic estrateg convergent, en conversa amb un dels homes del president Artur Mas, que li havia trucat aquesta setmana per felicitar-lo pel seu nomenament com a president del consell assessor d'Endesa a Catalunya. Apunt: la central nuclear d'Ascó és d'aquesta companyia.

Madí va marxar, i d'uns mesos ençà “viu molt bé, fa el que li agrada, s'estalvia les moltes coses desagraïdes que té la política, i cada cop és més clar que no hi tornarà”, assegura un polític en actiu que el coneix bé. Retirada per a llarg? Pinta així. I ara, a Palau, entre els cuiners de l'estratègia i la comunicació de la nau convergent va arrelant una certa sensació d'haver mort el pare.

L'ombra de Madí va ser molt allargada durant els primers mesos, fins i tot durant les primeres setmanes després d'accedir al poder. Pesava com una llosa per a alguns dels encarregats de pilotar l'estratègia comunicativa del Govern. Premsa, oposició i companys de partit ja s'encarregaven que fos així. S'apuntaven descoordinacions diverses, manca de planificació, poc control sobre les compareixences dels diferents consellers, i no hi van faltar frases de l'estil “això, amb en David, no hauria passat”. Però ell, “enretirat”, no hi ha estat, i ara, acabat el curs polític per parèntesi estival, el balanç que fan propis i estranys de la situació del govern és molt diferent a la de desordre que s'hi va ensumar en un principi, ja amb pressupostos aprovats al Parlament i les lleis òmnibus amb llum verda per ser treballades a la cambra. I això, en pocs mesos.

La sensació d'haver tancat curs amb els deures fets s'estén a Palau, a nivell polític i a sa cuina. Algunes claus? “Es va aguantar la pressió forta dels primers mesos, ha rodat com calia la coordinació a nivell de departaments i cada dia que passa incidim de forma més eficient en el disseny del relat governamental”, defensa un estrateg de Palau.

La pressió. Dura de gestionar a primera línia política, però també a nivell de cuina. En això una certa mili hi ajuda. Dada: dels caps de gabinet dels dotze consellers del govern, només tres no han acabat curs. Tots tres d'una conselleria amb titular independent: Justícia, Cultura i Salut. És la batalla política, que també causa baixes a les trinxeres.

El grup d'assessors s'ha anat compactant a nivell d'estratègia i a nivell de comunicació. “Ja hi ha complicitat d'equip”, celebren a Sant Jaume. Un pas bàsic en tota administració política de les dimensions del govern de la Generalitat. I així és com cada dimarts, quan al Saló Daurat de Palau es reuneix el president i el seu govern en consell executiu, a només unes passes, en una cambra del Saló Sant Jordi, els imiten els caps de comunicació de les diferents conselleries, presidits pel secretari de comunicació, Josep Martí, i pel director de comunicació, Jordi Cuminal. Amb ells, perfils com el responsable de comunicació del departament d'empresa (sense experiència prèvia en política), la seva homòloga d'economia (fins fa no gaire delegada de Cuatro a Catalunya) i la responsable del ram a interior (amb Felip Puig des que aquest era conseller de Jordi Pujol). Molts mons en un de sol, treballant per mirar de controlar l'agenda mediàtica i les “columnes de fum”, que és com denominen els afers que identifiquen que poden ser focus d'atenció mediàtica en clau negativa. E la nave va, com diria Fellini. I es confirma: hi ha vida després de Madí.