Ens cal l'Europa política

Fa temps que estem immersos en la crisi econòmica que afecta bona part dels estats i ciutadans del món i que, naturalment, també fa estralls a la UE. Estem vivint amb preocupació la situació del sistema financer, la dificultat de les empreses i dels ciutadans, i també els problemes dels governs, especialment dels estats perifèrics, per trobar finançament per al deute sobirà. En aquest escenari, Grècia està al centre del debat, amb un segon rescat que tantes dificultats comporta als estats membres i a la UE en general, i amb Irlanda i Portugal, també intervinguts, a l'expectativa, juntament amb l'Estat espanyol i Itàlia, del que pugui passar. Fa pocs dies es va arribar a una situació caòtica pel que fa al segon rescat de Grècia. Finalment, Merkel va accedir a participar en el Consell Europeu, que finalment va trobar una solució. Els prolegòmens, com gairebé sempre, amb un acord previ el dia abans entre Merkel i Sarkozy, que porten a la reunió la solució pactada pels dos importants estats de la UE, fet que, als ulls del món, debilita la Unió Europea com a entitat política. Sigui com sigui, finalment, la reunió dels Disset, una més de la quinzena que ja s'han fet pel tema del deute, cercava estabilitat i, almenys en principi, es va aconseguir. A grans trets es va acordar incrementar l'ajut a Grècia amb 159 milions d'euros (109 aportats per la UE i l'FMI i 50 per la banca privada, fet imposat per Merkel i que representa una novetat), i tot plegat amb uns interessos molt més assequibles dels que Grècia ha de pagar si va al mercat. També s'estableix que el Fons Europeu d'Estabilitat Financera estigui disponible fins a 500 milions d'euros, i que sigui aplicable, si cal, als estats amb dificultats. En definitiva, una sèrie d'accions que van calmar els mercats però que, com hem pogut observar uns dies després, han tornat a generar-hi una certa inseguretat, ja que no es veu cohesió ni estabilitat en el si de la UE i s'aprofita la conjuntura per cercar el benefici propi. És evident, doncs, que el que convé és estabilitat i unitat de la UE i dels estats membres per fer front a la crisi del deute, de manera que el més adient és donar un impuls al govern econòmic europeu –de fet, ja s'hi està treballant–, amb propostes com ara més control de la UE al pressupost dels estats membres i també a les variables econòmiques de dèficit, deute, mercat de treball i d'altres. Esperem que aviat puguem parlar amb fonament de causa d'aquest govern econòmic europeu, que donaria estabilitat i seguretat a la zona euro. Però el que realment seria l'antídot més eficient per afrontar la crisi actual i les possibles futures és que la UE impulsés un veritable govern polític, amb capacitat de decisió en els temes essencials de representació internacional, defensa i seguretat. Naturalment, no és fàcil arribar a aquest estadi, ja que representa uns canvis substancials en l'ordre actual, però en l'escenari complex en què ens trobem és el moment de generositat i voluntat política, i tot el que sigui avançar en la integració política serà beneficiós per a la UE i per al benestar dels ciutadans europeus.