PERE VILÀ
ALCALDE DE CORNELLÀ DEL TERRI (GENT)
“Ens han de compensar pel TAV”
Com està anant la convivència amb CiU en el govern?
Molt bé. Ens avenim, nosaltres tenim ganes de treballar i ells també.
En el mandat anterior, el projecte de la llar d'infants va ser molt controvertit. No obstant, sembla que està tenint molta acceptació.
Sí, és un èxit. La gent va veient que la decisió de fer una llar d'infants va ser encertada. És cert que ens costa uns diners, però la podrem anar pagant de mica en mica.
Finalment s'ocuparan totes les places?
No. Hi van haver prop de 70 preinscrits, però alguns els devien apuntar en diferents llocs i al final tenim 54 matriculats. Hi ha 74 places, una capacitat que vam preveure pensant en el futur. Són famílies dels diferents pobles de Cornellà i també de Palol.
Preocupava el manteniment que hi calia.
Ja ho vam solucionar amb la licitació. L'empresa adjudicatària de la construcció s'ha de cuidar també de la gestió. L'Ajuntament pagarem una quota anual depenent del nombre de mainada inscrita més una de fixa corresponent a la construcció. Del manteniment ens en podem oblidar.
En aquest mandat hauran de desplegar el nou pla general. Per on començaran?
De fet, encara no l'hem aprovat de manera definitiva. Hem de fer un text refós, però comptem que abans del 2012 ja es podrà aplicar. El més destacat de la nova ordenació és que, en els pròxims 15 o 20 anys, Cornellà podrà créixer, però de manera escalonada. Una de les obres importants serà la variant per anar a Pujals des de la carretera de Medinyà, que evitarà creuar el nucli de Cornellà. Potser no es podrà executar a curt termini, però l'important és tenir-ho planificat. Un altre aspecte destacat és que disposarem d'una zona d'equipaments on, a la llarga, hi podria anar un institut i instal·lacions esportives, per exemple. També hem de destacar l'adquisició prevista de la finca del jaciment d'època romana de la bòbila d'Ermedàs, d'acord amb el propietari. A la llarga ho condicionarem per fer-ho visitable. També és important l'acord que es va arribar amb Haribo perquè puguin ampliar la fàbrica.
Des que van començar les obres vostès han estat negociant amb les constructores del TAV perquè facin millores al municipi. Se'n surten?
(Riu) Confio molt que ens en sortirem. De moment són receptius, hem aconseguit que vagin fent coses concretes, per exemple, que modifiquessin uns terraplens. Però hem de negociar unes quantes coses més. Al cap i a la fi, durant quatre anys els veïns s'han resignat a conviure amb les obres. Ara és el moment de compensar-los.
Posi'ns exemples.
Em refereixo al passallís del riu Terri de la carretera de les Serres. S'inunda quan el riu creix, i voldríem que hi fessin un pont. Un altre tema és, en aquesta mateixa carretera, el tram nou que ells mateixos van construir i que té un pendent excessiu i resulta perillós. Voldríem que ho milloressin. D'altra banda, ens preocupa que, al no disposar d'elements arquitectònics catalogats, no tinguem dret a rebre l'1% cultural, com sí que hi tenen dret altres municipis. Al cap i a la fi, hem sofert els inconvenients de les obres igual que els altres. Hauríem de tenir dret a aquesta ajuda per poder-la destinar a necessitats bàsiques, com ara el condicionament dels més de 70 quilòmetres de camins per desplaçar-nos a les masies dels diferents pobles del nostre terme municipal.