Flandes i el sobiranisme de carrer

El partit més votat de Bèlgica, els independentistes de centredreta de la Nova Aliança Flamenca
(N-VA), considera Catalunya un bon model pel seu teixit social sobiranista i un no tan bon exemple pels seus poc votats partits independentistes. El portaveu
de l'aliança, Jan Jambon, convidat per la Universitat Catalana d'Estiu a un debat sobre el sobiranisme, va evitar fer cap crítica explícita als partits nacionalistes catalans, però va haver d'admetre que considera “incomprensible” que no capitalitzin en vots
i poder institucional el creixement social independentista
dels últims anys.

Comparant les situacions actuals dels partits independentistes a Flandes i Catalunya, Jambon va afirmar que a Flandes són els partits els que han de liderar la societat en el camí cap a l'estat propi i, en canvi, el sorprèn –ho va elogiar, però– que a Catalunya sigui la societat civil –amb consultes, manifestacions, cultura popular– la que empenyi el procés polític i, fins i tot, forci alguns partits a ser més independentistes del que els agradaria.

L'N-VA, una recent escissió
de l'antic gran partit nacionalista de Flandes, va aconseguir, el
juny del 2010, ser la força més votada de l'Estat belga gràcies
a més d'un milió de vots flamencs, un 19,6% del global, quatre punts per sobre del Partit
Socialista, que es presenta a
Valònia, la part francòfona. Uns resultats electorals que expressen just el contrari que els obtinguts en els últims comicis per ERC, SI o Rcat a Catalunya.

Això sí, aquest èxit sobiranista, sumat a una complexa negociació entre vuit partits, ha
bloquejat tot un any la creació d'un govern per a Bèlgica.