Ortega insta a mancomunar serveis
La vicepresidenta manté que cal reordenar els serveis per reduir costos
Vol que s'ajorni el pagament del deute amb l'Estat
“No tots els municipis poden donar tots els serveis.” La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va insistir ahir en la necessitat que els ajuntaments catalans mancomunin serveis que no siguin bàsics per reduir despeses i fer front a la difícil situació financera que arrossega el món local. “Hi ha una sèrie de serveis que, perquè puguin ser sostenibles i es puguin prestar amb tota la qualitat que mereixen, han de ser mancomunats; el fet d'haver-se de desplaçar deu minuts o d'haver-se de desplaçar d'una població a una altra no ha de ser un impediment”, va explicar en una entrevista a Catalunya Ràdio. Precisament ahir, la titular de Governació i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, van reunir-se amb el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, i
el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Salvador Esteve, per parlar dels problemes econòmics que travessen un terç dels ajuntaments catalans i posar propostes sobre la taula.
A banda d'apostar per la reordenació dels serveis , Ortega va mostrar-se preocupada per l'obligació dels consistoris de tornar a l'Estat la liquidació dels impostos que van cobrar de més els anys 2008 i 2009. La vicepresidenta va demanar a Bustos que faci costat a la Generalitat i utilitzi la seva influència com a membre de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per pressionar el govern espanyol i aconseguir una moratòria per al pagament del deute. “L'Estat ha fet un càlcul erroni i no té cap sentit que els ajuntaments hagin de tornar aquests diners”, va sentenciar. Ortega va assegurar que Governació pagarà aquest any els 65 milions que deu als consistoris, però va recordar que el que més diners deu als ajuntaments catalans és l'Estat i el va instar a fer efectiu el deute pendent amb els ens locals.
Mala rebuda a Madrid
El president de la FMC i alcalde de Sabadell, en resposta a la petició d'Ortega, va recordar ahir que fa mesos que demana un ajornament del pagament que reclama l'Estat i va demanar el suport del govern per aconseguir una moratòria de dos anys o bé que els ajuntaments puguin pagar el deute durant deu anys, en comptes de fer-ho en cinc (com s'està fent ara). El diputat del PSC a Madrid Àlex Sáez, però, ja va avançar ahir que “no és raonable” aplicar una moratòria general als ens locals, ja que cal estudiar cas per cas. La diputada del PSC al Congrés Montse Palma va acusar Ortega d'anar a Madrid a defensar el finançament local quan el govern ha reduït “un 50%” les subvencions
per a les escoles bressol
i les de música.
Estabilitat econòmica
Bustos també va instar el govern a segellar un acord per a l'estabilitat econòmica dels ajuntaments, en què s'inclogui un calendari de pagament dels diners que la Generalitat deu als ens locals, un deute que el president de la FMC estima que podria arribar als 500 milions. Segons Bustos, si el govern no paga el que deu als municipis, s'agreujarà la difícil situació econòmica d'alguns consistoris, i una circumstància que ara és excepcional, el fet que hi hagi ajuntaments que no poden pagar les nòmines dels treballadors, “el 2012 podria ser una cosa generalitzada”. La FMC va reclamar també a la Generalitat que estudiï la possibilitat que els recursos que transfereix als ens locals siguin incondicionats durant un mínim de dos anys per als ajuntaments que ho necessitin, que es revisin les lleis que “ofeguen” els consistoris per les obligacions pressupostàries que impliquen i que informi de l'abast de les retallades que afectaran el món local, amb marge per negociar. “Volem saber de manera global quines seran les retallades per poder fer els pressupostos del 2012, si no, serà impossible”, va dir Bustos, que afirma que els ajuntaments estan en una situació de “precol·lapse”.
Una entitat apolítica
Va néixer per portar l'aigua i ara és una potent plataforma de serveis
Tots els municipis de l'Alt Penedès i el Garraf hi són
A. MercaderL'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Jaume Casanovas, va proposar el 1980 als grans ajuntaments de la zona la creació d'una mancomunitat de serveis per abaratir els costos de portar l'aigua del Llobregat a la zona. Trenta-un anys després l'ens gestiona, a més de la xarxa d'abastament de l'aigua, els col·lectors i depuradores d'aigües residuals, els residus sòlids urbans, el centre d'acollida d'animals, i el centre d'atenció i seguiment de les drogodependències de tots els municipis que integren l'Alt Penedès i el Garraf. La mancomunitat té un pressupost anual d'uns 25 milions d'euros, 103 treballadors i un consell amb 33 representants de cada municipi. L'ens se sufraga amb les quotes que paga cada ajuntament, el cost que abona l'ACA per les depuradores, les subvencions i els preus públics de les anàlisis d'aigua que fan, i és un organisme apolític. “Les decisions sempre s'aproven per unanimitat”, explica Frederic Ràfols, gerent de l'ens des del 1995. La mancomunitat disposa d'una xarxa d'equipaments, entre els quals destaquen la planta de tractament de residus urbans de Vilafranca del Penedès, la planta de compostatge situada a Sant
Pere de Ribes i la gossera de
Vilafranca. Els responsables
del servei esperen poder constituir la setmana que ve la nova junta, després que els nous ajuntaments ja hagin nomenat els seus representants i es procedeixi a nomenar el nou president. La mancomunitat penedesenca no és l'única que es va gestar a la zona. El Tegar és
una altra iniciativa creada des dels ens locals. El centre treballa des de l'any 1974 per a la integració social i laboral de persones amb disminucions.
Un model d'èxit de gestió de la brossa
Els grans municipis del Camp de Tarragona tracten les seves escombraries des del 1987
Ballesteros aposta per seguir l'exemple i eliminar consells
Òscar Palau
Amb l'objectiu de posar fi als abocadors incontrolats i resoldre el problema de la gestió i eliminació de la brossa, el 1987 es va crear la Mancomunitat d'Incineració de Residus Urbans del Camp de Tarragona, formada pels ajuntaments de Tarragona (ara també la Canonja), Reus, Valls, Cambrils, Salou, Vila-seca i Constantí. Des que el març passat va comprar el seu 40% a l'Instituto para la Diversificación y Ahorro Energético estatal, que havia contribuït a la forta inversió inicial, l'ens controla el 100% de Sirusa, la societat anònima que des del 1991 gestiona la planta incineradora on es cremen bona part dels residus de la regió. “Avui és tot un model d'eficàcia, amb unes ràtios de rendibilitat i nivells de satisfacció altíssims”, explica el president de Sirusa i alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que recorda que la incineració “genera molta energia, i de les escòries es recuperen metalls i materials de construcció” que suposen ingressos extres. “Anant sols hauria estat absolutament impossible, i sempre hi ha hagut unitat política en la gestió”, presumeix Ballesteros, un ferm defensor d'aquesta fórmula. “Sobren consells comarcals i falten mancomunitats de municipis”, afirma, si bé recorda que “el govern no pot defugir la seva responsabilitat, perquè moltes necessiten el seu suport”. En el cas tarragoní, l'alcalde creu, per exemple, que a llarg termini se'n podrien crear per gestionar temes relacionats amb l'energia, la recollida de la brossa o el transport públic, ja que ara l'Autoritat Territorial de la Mobilitat “té una acció molt parcial i limitada al nucli central”.
Unió en hores baixes
El deute dels seus membres fa trontollar una estructura del 1994
Gestiona conjuntament els residus
Gerard AriñoLa gestió compartida de les deixalles a l'Alt Maresme no passa els seus millors moments. L'ens –format per Malgrat de Mar, Santa Susanna, Palafolls i Pineda de Mar– viu una situació complicada com a conseqüència de l'impagament de les quotes corresponents a algun d'aquests municipis. El concepte de mancomunitat permet a cada població que hi està adherida traslladar els seus camions de brossa i abocar-la en un transport més gran, que és el que fa el viatge fins a la planta del Consorci de Residus del Maresme, a Mataró, i fins a altres plantes finalistes. “Les mancomunitats són útils des del punt de vista d'eficiència econòmica, però cal que els seus integrants siguin responsables”, explica l'alcaldessa de Malgrat de Mar i presidenta de la mancomunitat, Conxita Campoy (PSC). Precisament Malgrat ha estat l'únic dels quatre que aquest any ha fet els seus pagaments a temps. El deute dels altres municipis ha arribat fins al milió d'euros, fet que va dur Campoy a parlar de “situació límit” fa tan sols uns mesos. Tot i això, no sembla que els municipis implicats estiguin disposats a deixar caure aquesta estructura, creada el 1994, perquè la gestió individual de cada municipi encara seria més cara. Tot i les dificultats, l'alcaldessa socialista continua defensant la necessitat de mancomunar serveis per tal de rebaixar costos, però considera que la Generalitat ha d'establir millor les regles del joc. “Si s'ha de fer una carretera que passi per tres municipis, aquests mai es posaran d'acord perquè tots la voldran diferent; cal que la Generalitat exerceixi la seva autoritat des de dalt”, destacava ahir Campoy.
