La lletra no agrada
CiU, ERC i ICV mostren el seu rebuig als percentatges de dèficit que fixa per als territoris el pacte de Zapatero i Rajoy
Duran critica que no es convoqui un referèndum i trasllada la pressió al PSOE
L'operació per limitar via Constitució i per llei el dèficit estructural de l'Estat i de les autonomies tirarà endavant, però podria tenir el simbòlic rebuig dels diputats catalans a excepció dels del PSC i el PP. La música de la reforma, en principi, agradava a CiU però, coneguda la lletra, ha mostrat el seu rebuig a l'acord polític entre Zapatero i Rajoy, que fixa en una llei orgànica el sostre del dèficit en un 0,4% del PIB per al conjunt de les administracions públiques: un 0,26% per a l'Estat i un 0,14% per a les comunitats a partir del 2020. L'autogovern, segons ells, quedarà tocat. Formulació a la qual se sumen ERC i ICV, que rebutgen de ple la reforma constitucional.
Aquesta diferència entre el que pot endeutar-se l'Estat i el que podran fer-ho els territoris va causar l'enuig de CiU i ERC. Les formacions nacionalistes creuen que la reforma pactada pel PSOE i el PP “limita l'autonomia de Catalunya” i que “hauria de ser el Parlament català el que fixés el sostre de despesa”. El líder democratacristià al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va avisar que no comparteix els percentatges i que “aquests haurien de ser més favorables a les comunitats autònomes”. Tampoc veu clar el punt que estableix, en el nou i polèmic article 135 de la Constitució, que “les comunitats autònomes hauran de ser autoritzades per llei per emetre deute públic o contraure crèdit”. Tot i això, CiU prendrà la seva decisió definitiva dilluns en una reunió de la direcció –en la qual hi haurà el president Mas, ara de vacances– i ningú descarta que acabi votant afirmativament la reforma constitucional malgrat la gesticulació de Duran.
Els que estan més lluny del “sí” ara mateix són els tres diputats d'ERC i la d'ICV-EUiA. Només sumen, però, quatre vots al Congrés. Conscients de la impossible tasca de frenar la reforma, els republicans van defensar que s'aprofitessin els canvis en la Constitució per limitar també el dèficit fiscal –com, per exemple, diuen, fa la Constitució d'Alemanya– i, a més, es van afegir a la proposta del PNB per introduir-hi un nou article a favor del “dret a decidir”.
Els que han començat
ja un progressiu viratge cap al “sí” són els socialistes catalans. Al principi no veien gens clara la música de la reforma perquè podia reduir l'autogovern. Però, ahir, el president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, va opinar que l'acord actual és “millor” que la proposta inicial, ja que no fixa un límit concret de dèficit a la Constitució. La proposta actual, segons Nadal, és “més genèrica” i “no fixa unes limitacions pressupostàries”. Tanmateix, el vot dels 25 diputats del PSC es decidirà dilluns en l'executiva del partit.
L'única possibilitat de frenar la reforma és ara mateix un referèndum. La primera reforma important de la Constitució en 30 anys de vida es vol fer en un mes, tres plenaris i sense consultar la ciutadania. Per això, ERC o, sobretot, ICV-EUiA, s'hi agafen com si fos un clau roent. “No pot ser que es faci una reforma constitucional tan important i que la gent no tingui dret a votar, tant a favor com en contra”, va clamar Joan Herrera. La demanda del líder ecosocialista és que se sumin a la petició de referèndum socialistes i convergents. Amb ambigüitat calculada, Duran va criticar que el PSOE i el PP reformin una llei fonamental “a corre-cuita i al marge dels ciutadans” i va traslladar la pressió d'una consulta a les files socialistes.
Amb el suport del PP i el PSOE, el canvi constitucional prosperarà segur al Congrés. Però hi ha més dubtes al Senat. El vot de només 26 senadors podria forçar un referèndum. Serà clau, doncs, el vot dels 23 senadors catalans, tots excepte els del PP. A diferència del que passa al Congrés, els socialistes catalans tenen grup propi al Senat, que comparteixen amb els d'ERC i els d'ICV-EUiA. Pocs cops els onze senadors del PSC voten diferent dels del PSOE. En tot cas, ahir Nadal opinava que a hores d'ara “és difícilment compatible” votar al Congrés i alhora proposar un referèndum. Totalment al contrari s'expressava el diputat del PSC al Congrés Sixte Moral, que proposa ajornar fins a la pròxima legislatura la proposta de reforma de la Constitució per poder debatre-la. Si no es pot, defensava que es fes un referèndum el 20-N.
