Política

MARTÍ ARMADÀ

ALCALDE DE VILABERTRAN

“Hi torna a haver vida social al poble”

“Els caps de setmana Vilabertran semblava un poble desert. Amb el centre cívic això ha canviat”

“L'escola bressol s'ha convertit en una necessitat i estarà en marxa el 2012”

Martí Armadà disposa de la capacitat de síntesi d'un bon mestre. Al maig va renovar la confiança dels votants per quatre anys més que li han de servir per tancar les múltiples obres iniciades en l'anterior mandat. Home de xifres i comptes, diu que no s'havia vist mai al davant d'un poble, i tal com s'explica sembla que hagi fet d'alcalde tota la vida

Als alcaldes els agrada dir que es necessiten vuit anys per completar projectes. Tal com té el poble ara, deu seu el cas?

El cas de Vilabertran va començar a partir d'un diagnòstic i una proposta de treball. A l'any 2007 quan vaig arribar estàvem sense ni un sol equipament. La planificació i l'estratègia consistia a resoldre definitivament la mancança d'equipaments en el poble, preveient-ho d'una manera global i podent-los executar un rere l'altre.

Aquest Vilabertran no té res a veure amb els del 2007.

Quatre anys després ja gaudim d'una primera part d'aquests equipaments i vam començar pel centre social. Per què? En aquest edifici del centre socials resolíem diverses qüestions: d'una banda, tornàvem a disposar del cafè del poble com a punt de trobada i, de l'altra, poder disposar per primer cop d'un casal per a gent gran. La gent gran de Vilabertran tenia una associació des de feia sis anys, amb més de cent afiliats, i no tenien on trobar-se! Ara tenen un local amb tot el confort. Disposem de diverses sales polivalents per programar i celebrar-hi activitats i es pot remodelar tota la sala gran.

Com s'ho feien, doncs, sense aquest equipament?

Això ens ha marcat un abans i un després de la sala polivalent. Aquell després també estava calculat: el després havia de ser que el poble es fes seu aquell equipament. I en fes ús. I això ha passat: només un any després de la inauguració, podem afirmar que el poble se l'ha fet seu i l'ha convertit en el centre de la vida social de Vilabertran. A Vilabertran hi ha una activitat en la màxima esplendor. Hem recuperat la vida social al poble. Els caps de setmana passejaves per Vilabertran i semblava un poble desert. La gent torna a sortir de casa i es troba en el centre social. A Vilabertran hi torna haver vida social i ha fonamentat les relacions entre els veïns. Com alcalde em sento molt satisfet d'això, per haver fomentat aquest equipament.

El centre cívic, i què més?

Necessitàvem una escola bressol. A Vilabertran hi han vingut parelles joves i, com a conseqüència, han augmentat les criatures. L'escola bressol, doncs, s'ha convertit en una necessitat.

En quin estat està el projecte?

L'escola bressol estarà en marxa el 2012. Aquest moment s'està executant l'obra. Confiem que estigui ja completat per Nadal i puguem arrencar ja el curs que ve amb l'escola bressol en marxa. La primavera haurà ha de ser preparar el curs que començarà el setembre del 2012. En paral·lel, en aquest edifici hi haurà també més coses. En aquest mateix edifici, el consultori municipal.

Que ara tenen a la Torre d'en Reig, la mateixa construcció que allotja l'ajuntament.

Hi ha estat els últims 30 anys, ubicat en els baixos. Ha donat molt bon servei però ara és obsolet i està amortitzat. Ens cal un espai amb millors condicions, més ventilat i amb millor accessibilitat. Acabarem les obres també al desembre i el posarem en marxa la primavera del 2012. A la planta segona d'aquest edifici hi haurà un nou espai, que, de moment, no tindrà un ús concret, però ja l'hi trobarem.

K

L'entrevista completa a www.elpuntavui.cat
Amb el dispensari, l'escola bressol i el centre cívic no en van fer prou.
Efectivament, l'escola nova era l'altre objectiu.
Aquesta va un pèl més a poc a poc.
L'escola nova ens la vam plantejar com un objectiu prioritari en el primer mandat. Al 2007 ja vam posar una parcel·la a disposició d'ensenyament, d'uns 6.000 metres quadrats i, al 2011, ja hem superat molts tràmits, fins i tot l'aprovació per part del govern. Ara està en fase de licitació. Es van presentar 49 empreses i n'han quedat preseleccionades cinc. L'adjudicació i començament d'obres està a mans de Gisa.
Deu ni do amb només quatre anys.
Això només en equipaments. Hi havia dues coses més, les dues encaixades en el concepte d'obres de millora urbana. Son actuacions en espai públic que fan que el poble s'actualitzi. Els dos exemples més importants són l'accés nou directament fins a la canònica que vam inaugurar al mes de juliol, finançat amb fons europeus per primera vegada al municipi i l'altre, totes les remodelacions que fem en el sector ponent. Vam adquirir el sòl, vam comprar els horts perquè es pogués executar el projecte de davant de la canònica. La canònica, la façana de l'església i els 14.000 metres del davant es convertiran en l'espai emblemàtic del municipi, per la seva dimensió el seu emplaçament i la tranquil·litat de l'espai natural que suposa. Això tindrà un efecte social favorable per a la gent d'aquí i per tots els visitants de la canònica.
Equipaments, millores urbanes i què més?
El nostre projecte era convertir l'ajuntament en una empresa. Ara està en boca de tothom racionalitzar la despesa i no gastar més del que tens. Nosaltres ho vam aplicar als 2007.
Deuen està carregats de deutes?
No. Estem molt ben gestionats. Nosaltres tenim operacions de tresoreria, en espera de cobrar les ajudes i ara paguem perfectament a tothom. Quan cobrem l'ajuda s'amortitza. No hem fet cap obra ni cap equipament en base a l'endeutament. En un poble petit de 920 habitants, els ingressos ordinaris són per les despeses corrents. Per tant, per fer qualsevol obra d'envergadura cal espavilar-se per buscar l'ajuda. T'has de moure i és el que jo he fet: dedicar-me en cos i ànima cada dia per tirar-ho endavant. Al 2007 ja vam haver de racionalitzar la plantilla i, per tant, la despesa corrent.
Vilabertran ha canviat radicalment, però sense la restauració de la canònica...
La canònica és la icona del municipi. A l'any 2009 vam dissenyar un pla d'estratègia econòmica i turística, amb uns especialistes en el tema. En aquell pla figuren set eixos i 34 actuacions previstes. Ja hi hem començat a treballar, sobretot en el que es refereix a la part municipal, és a dir, l'entorn i les accions de dinamització i orientació. I ja en veiem el fruit: ordenació de l'entorn, un accés directe. I el següent seran les rutes d'interès dins de l'àrea urbana.
Arribarà, doncs, l'hora de pensar en les accions de conservació.
Ara és el moment de pressionar al govern de la Generalitat. I en això estem . Cal que es restauri i es doti de contingut la canònica. Per diverses raons, la primera perquè no s'ensorri el que està a punt d'ensorrar-se i per dotar-la de dinamisme per fer-la atractiva per la gent. Fa dos o tres anys que això està aturat del tot i ara espero que, amb el nou govern i la nova conselleria, en aquesta tardor vinent es planifiqui un nou pla d'actuació amb dues vessants: pla d'actuació i dotar-la de contingut. Si aconseguim això, encara que sigui lent, serà tornar a començar a caminar perquè un dia la canònica tingui ple esplendor i atractiu turístic i fonamentar una economia local i evitar convertir el poble en un poble dormitori.
El municipi ja té elements de promoció exterior de nivell.
Nosaltres procurem fer promoció del municipi, amb poca cosa, però important. Tenim la Schubertíada des de fa anys, que ens dóna prestigi i promoció, a nivell local vam fer el festival Sons del món, que ja el tenim consolidat amb un èxit notable de públic, que han esvaït els dubtes inicials. Tenim un tercer element que és la fira de la “poma de relleno”, que aquest any ja arribarà a la desena edició. Aquestes tres elements culturals ens fan diferents com a poble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.