Zapatero apel·la al seny de CiU perquè s'adhereixi al pacte
El president espanyol ofereix diàleg a la coalició però avisa que no tindrà en compte les seves exigències
El PSOE i el PP aprofiten l'últim tram de la negociació per divendres sumar més suports
José Luis Rodríguez Zapatero aprofita les últimes hores abans de la votació definitiva al Congrés per intentar arrossegar el grup de CiU cap a l'acord de reforma constitucional, apel·lant al seny i moderació que sempre ha exhibit la federació, perquè assumeixin els postulats acordats entre el PSOE i el PP. L'interès perquè la federació que dirigeix Josep Antoni Duran i Lleida voti la modificació de la carta magna topa, però, amb l'escàs marge de maniobra que ahir va atorgar el president espanyol a la negociació, en la qual, segons fonts de La Moncloa, s'ha implicat directament.
Zapatero, doncs, plantejava gairebé un tot o res i al·ludia a la urgència de la reforma per calmar els mercats en un intent de tocar la fibra a CiU. Al cap i a la fi, els suggeria que les discrepàncies amb el grup català estan més en les formes de la tramitació que en el fons de la mesura, ja que els de Duran comparteixen el principi d'estabilitat financera.
En una compareixença publica a La Moncloa amb el primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, Zapatero admetia que les exigències dels catalans –limitar la solidaritat interterritorial– no són assumibles. Això sí, obria la porta a discutir “alguns” dels plantejaments a través de la futura llei orgànica. De moment, la federació no ha enregistrat encara al Congrés les seves esmenes al text constitucional. És previsible que ho allarguin fins avui al migdia per guanyar temps en la negociació establerta tant amb el PSOE com amb el PP. En tot cas, els de Mariano Rajoy, tot i instar CiU a sumar-se a l'acord, són encara més reticents que Zapatero a acceptar les esmenes dels catalans. De fet, des del primer moment Rubalcaba ha estat el més persuasiu en la necessitat de sumar altres grups a l'acord per no haver d'escoltar retrets com els que va llançar Duran i Lleida dimarts passat des de la tribuna d'oradors, quan va acusar els dos partits estatals d'excloents i va presentar la reforma com un nou front recentralitzador que ataca l'autonomia financera de Catalunya.
Incorrecció
Ahir, el mateix Zapatero es ressentia de la duresa del portaveu de CiU i l'instava a “no abusar dels adjectius” en el discurs polític, tot i que confiava, en tot cas, que en l'últim moment s'imposi “la responsabilitat”. I és que l'obsessió del president espanyol és la de tirar endavant com sigui la reforma perquè assegura que és “urgent”, i negava tots els arguments en contra que li han plantejat els opositors. Concretament, va arribar a dir que és una interpretació “incorrecta” afirmar que el text que s'inclourà a la carta magna és un atac a l'autogovern dels territoris.
Ja en clau interna, Zapatero va voler també desmentir que el seu acord amb Rajoy hagi refredat les seves relacions amb el candidat del PSOE a les generals. Segons el president espanyol, ara se sent més a prop que mai de Rubalcaba i aprofitava per agrair-li l'esforç que ha hagut de dur a terme per convèncer el gros del partit de la necessitat del retoc constitucional. Avui, el cap de l'executiu està convençut que té el suport gairebé unànime del PSOE i en aquest punt va voler atorgar tot el mèrit al seu successor.
I quan dins d'aquesta formació es va recuperant la normalitat, després del sotrac intern que va suposar l'anunci de Zapatero, els opositors a la reforma continuen definint les esmenes al text, si bé gairebé tots els grups donen per fet que el rebuig del PSOE i el PP està garantit. És el cas del PNB, que reclama el dret d'autodeterminació, o del grup que formen ERC, ICV i IU, que han consensuat dos textos. El primer implica una esmena a la totalitat a la reforma, en què exigeixen la salvaguarda de les polítiques socials.
La segona esmena és parcial i porta el segell
dels republicans i d'ICV. Aquest text denuncia el fre a l'autogovern i advoca per aprofundir en l'autonomia financera.
Una política pressupostària “justa i rigorosa”
“La política la fem a través dels fets, amb una política pressupostària justa i rigorosa, i no ha de ser Madrid qui ens ha de dir com hem d'acabar gastant els nostres ingressos.” Amb aquestes paraules contestava ahir la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, a la crida a la generositat feta dimarts pel vicepresident espanyol, Manuel Chaves, després que CiU s'inhibís en la votació de presa en consideració de la reforma constitucional.
Ortega va insistir que la voluntat del govern és poder fixar des de Catalunya el límit de dèficit de la Generalitat mitjançant la llei d'estabilitat pressupostària, llei que l'executiu té intenció de dur al Parlament per a la seva aprovació abans que s'aprovi la prevista en el pacte PSOE-PP.
Ortega va afirmar que CiU presentarà avui una sèrie d'esmenes al Congrés per defensar que sigui el Parlament de Catalunya el que fixi el sostre de dèficit. Tal com va avançar Duran dilluns, també reclamaran que sigui la cambra catalana la que fixi els limits d'endeutament i demanda de crèdits, i que es fixi també un sostre de dèficit per als ajuntaments, que, segons el pacte PP-PSOE, havien d'equilibrar els seus comptes.
