El TSJC diu ara que la resolució pot afectar el model educatiu
Rectifica el seu president i avisa que la interlocutòria qüestiona el català com a llengua vehicular
Alguns juristes defensen que no es pot generalitzar i recorden que la llei d'educació és vigent
Quan ja fa quatre dies que es va conèixer la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya, més que aclarir-se el terreny es continua aixecant polseguera, fins al punt que el mateix tribunal va emetre ahir a la tarda una nota per puntualitzar que la resolució es basa en sentències del Tribunal Suprem (TS) que “sí que poden modificar el model d'immersió lingüística”. Per mitjà d'un comunicat, per tant, el TSJC va corregir la interpretació que n'havia fet públicament el seu president, Miguel Ángel Gimeno, unes hores abans, en el sentit que l'ultimàtum a la Generalitat es referia només a les tres famílies que van denunciar el model escolar lingüístic català.
Fonts de l'alt tribunal català van atribuir a “una confusió” les declaracions de Gimeno i van recordar que la interlocutòria es limita a vetllar perquè es compleixi la sentència del Suprem, que “no especificava que la decisió quedés limitada als demandants i, per tant, això podia significar la seva aplicació de manera genèrica a tot l'ensenyament a Catalunya”.
De fet, aquesta interpretació restrictiva i no generalitzable no només la va mantenir Gimeno, sinó també el ministre de Justícia, Francisco Caamaño; la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i la d'Ensenyament, Irene Rigau. L'última lectura del TSJC, en canvi, estaria ben allunyada de la posició de les autoritats judicials i podria significar que es tomba el model educatiu actual, que prioritza el català com a llengua de cohesió, perquè insta a instaurar abans de dos mesos el castellà com a llengua vehicular.
També és cert que el TSJC remarca que “en cap moment” ha assenyalat quines mesures ha d'adoptar la Generalitat per complir les sentències del Suprem, ja que aquesta responsabilitat recau en Ensenyament en funció de “criteris pedagògics, organitzatius, econòmics i de tot tipus”.
Interpretacions
La polèmica està servida i avui se sabrà en quin sentit va el recurs que presenta la Generalitat. Diferents juristes consultats per aquest diari defensaven ahir la vigència de la llei d'educació, que és la que marca la línia del sistema educatiu del país. “Els tribunals poden jutjar una situació concreta d'acord amb una normativa, però no poden pretendre que es modifiqui o es faci incomplir una llei vigent, com és, ara per ara, la llei d'educació”, en paraules del director del departament de dret constitucional de la UB, Joan Vintró.
“El Suprem –especifica Vintró– dóna la raó a la queixa d'uns pares concrets, en una escola concreta i amb una normativa concreta, que és anterior a l'actual llei d'educació.” En la mateixa línia, una portaveu de l'associació Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va considerar que “la demanda d'un particular no pot deixar en cap cas sense efecte una llei que el Tribunal Constitucional no ha derogat”. A més, va recordar que el 18 de juliol el mateix TSJC va avalar el decret sobre el segon cicle d'educació infantil donant la raó al govern en la immersió lingüística.
“Consejera de Enseñanza” i “Generalidad”
Si algú veu sovint actuacions polititzades en els estaments judicials, aquests dies té un argument més al seu favor: la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya parla textualment de “la consejera de Enseñanza de la Generalidad de Cataluña”. Alguns juristes denunciaven també ahir que a la sala contenciosa administrativa d'aquest tribunal gairebé mai es treballa en llengua catalana.
