CARLES PUIGDEMONT
DIPUTAT DE CIU
“Faig com de viatjant de Girona”
Entrevistes del Parlament
Carles Puigdemont (Amer, 1962) ha aconseguit aquestes últimes eleccions municipals trencar l'hegemonia socialista a la ciutat de Girona dels últims 32 anys i ha arribat a l'alcaldia. Era la segona vegada que Puigdemont es presentava com a cap de llista de CiU i va aconseguir deu regidors. Ha decidit governar en minoria i també aplicar la tàctica de la geometria variable, que tan bé li està funcionant a CiU a la cambra catalana, ja sigui amb el PSC o el PP.
Puigdemont, que és militant de Convergència des de l'any 1983, és periodista. Ha exercit la professió a El Punt i el 1996 va crear l'Agència Catalana de Notícies i el 2004 el Catalonia Today. Té estudis de filologia catalana i d'humanitats, i postgraus de gestió i periodisme electrònic.
És un dels parlamentaris més actius en el món 2.0.
Carles Puigdemont (CiU) és el flamant alcalde de Girona i compagina aquesta tasca amb la de parlamentari. En el legislatiu presideix la comissió de Cultura i també forma part de la d'Acció Exterior i de Polítiques de Joventut.
Costa compaginar els dos càrrecs?
La veritat és que no massa. Els dies que ets al Parlament aprofites molt bé el temps. Tenim tot el govern a disposició i Girona té moltes necessitats del govern. Faig de viatjant. És el que fan els alcaldes que són diputats i paga la pena l'esforç. A més sóc diputat de les comarques gironines. I on es decideixen les qüestions clau? Al Parlament, que és la primera línia d'interès per als gironins.
La comissió de Cultura que vostè presideix també té competències en llengua. Precisament, el PP és un dels que ataquen més el català i ara pacta amb CiU. Com s'entén?
El PP és un partit que té alguns aspectes concordants amb els nostres. I d'altres de completament incompatibles. En allò en què ens puguem entendre, no veig per què no ho podem fer. És possible l'entesa en l'àmbit lingüístic? No. Ens podem posar d'acord per una racionalització de l'administració? Per què no? I el que val per al Parlament, pot valdre per als ajuntaments. Hi ha punts que tenim al programa que són coincidents.
Continuant en aquest àmbit, la nostra llengua està en perill?
Sempre ha estat amenaçada, però el perill principal són els parlants que deixen de parlar català, ja sigui aquí o al País Valencià. Ens fa falta ser més ferms, sobretot amb els nouvinguts a Catalunya.
Vostè s'ha declarat independentista i ha mostrat interès a formar part de l'associació sobiranista de Josep Maria Vila d'Abadal. L'independentisme encara cou a Convergència i sobretot a Unió?
Mai no he vist cap hostilitat a la idea d'una nació catalana. Som un partit nacionalista, com Unió. Va amb el nostre ADN. Una altra qüestió són els moments o les circumstàncies, però no m'hi he sentit mai incòmode, en aquest sentit.
Catalunya és a prop de la independència?
Hi estem més a prop que fa vint anys. És un procés que, de vegades, és més lent o s'accelera. Està clar, però, que no podem confondre les urgències personals amb les necessitats històriques d'un país. Una generació no ha de voler acaparar-ho tot. A mi m'agradaria veure la declaració d'independència? És clar que sí, però no sacrificaré el procés.
Mas parla de la transició nacional i el primer pas és el concert econòmic. Si fracassa, és partidari de plantejar una objecció fiscal?
No la podem descartar, però hauria de fer-se des d'una vessant institucional. Tot i això, no crec que estigui sobre la taula, perquè no podem fer un pas abans que l'altre. Primer confiem en una proposta argumentada i vull creure que a l'altre costat s'adonaran d'aquesta necessitat.
Si hi ha majoria del PP, també ho veu factible?
Qui governi a Espanya és important, però el més important són les raons dels catalans.
ANDREU PUIG
