Unitat institucional gironina davant els reptes nacionals
El primer acte conjunt de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Girona defensa, sobretot, el protagonisme del català a l'escola
La crisi i la necessària austeritat es van palesar en el format
El primer acte unitari de commemoració de la Diada Nacional a Girona va aplegar els màxims representants de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, a banda de nombrosos diputats, senadors, regidors i representants de la societat civil gironina
a l'auditori Irla de la
delegació de la Generalitat. La imponent presència d'El gran dia de Girona, el gran quadre de Ramon Martí Alsina, va ser l'única nota sumptuosa d'un acte senzill, “un exemple modest”, en paraules del delegat territorial del govern, Eudald Casadesús, “del necessari treball en equip per fer front als reptes que tenim com
a societat i com a país”.
L'austeritat va servir a Casadesús per introduir el primer repte, la crisi econòmica i la necessitat de “prendre mesures de contenció que no són sempre ben rebudes” però fan falta “per evitar el daltabaix social”. Però de seguida va esmentar els altres dos episodis d'“intent de limitar l'autogovern i arraconar la identitat” pròpies: la reforma constitucional al marge del catalanisme i la interlocutòria del TSJC contra l'ús del
català com a llengua vehicular a les escoles. “El català és nervi i columna, tret distintiu de la nostra nació, que no pot ser discutit ni escatimat”, va sentenciar Casadesús.
El president de la Diputació, Jaume Torramadé, també va emprar un to contundent en recordar que “el català ha patit nombrosos greuges”: “I no en permetrem més.” A banda d'esmentar altres “reptes”, com ara la resolució de la crisi, de la “relació fiscal amb l'Estat” i de “la integració de la gent
estrangera al país”.
Finalment, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que va definir l'escenari actual com una “cruïlla d'atzucacs”, va coincidir amb el president de la Diputació que és imprescindible que el poble i les institucions estiguin units davant les adversitats. No va eludir, però, una certa dosi d'autocrítica: “Si continuem com fins ara, persistirem en l'atzucac.” I hi va afegir l'obligació de treballar per resoldre la crisi
i les tensions nacionals, socials i mediambientals amb la vista posada en les generacions futures.
L'acte, amb l'assistència d'uns dos centenars
de persones, es va cloure amb una breu actuació de la Coral Xàntica i el cant
final d'Els segadors.
LA FRASE
L'acte unitari tindrà continuïtat
Els discursos de Casadesús, Torramadé i Puigdemont, sumats a la presència a l'acte del president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets, fan presagiar que la celebració unitària de la Diada a Girona tindrà continuïtat. Pel delegat de la Generalitat, la fórmula li dóna més rellevància –en lloc d'una suma d'actes coordinats però aïllats–. I Torramadé –“és molt important que unim esforços”– i Puigdemont –“és un senyal de
com hem de fer les coses”– també van expressar la satisfacció amb el nou format. L'austeritat, enguany, també va fer suprimir el brindis
amb cava posterior a l'acte.
