El llarg comiat de Zapatero

Ha començat el judici d'allò que José Luis Rodríguez Zapatero ha fet bé, malament i tot allò que no ha fet.

La història serà més justa amb la seva figura que no pas les cròniques presents. El seu final de legislatura acaba malament i amb un missatge esgotat. El seu exemple hauria de servir a altres mandataris per entendre que, per a la salut democràtica, és necessària una limitació de mandats. Si l'encara president espanyol hagués anunciat prèviament que només faria dues legislatures, s'hauria estalviat llançar la tovallola i haver de suportar com el seu propi partit reclama urgentment un nou candidat per no perdre bous i esquelles.

Una cosa semblant va passar l'any 1981 a Adolfo Suárez, que tenia els seus principals enemics dins el propi partit mentre ell intentava fer una reforma que aleshores era utòpica.

Rodríguez Zapatero està fent un comiat massa llarg. Queden dos mesos per a les eleccions avançades i, a hores d'ara, ningú sap res del seu futur, tot i que es vol apartar del tot de la política. L'allargament de l'adéu crea confusió en els seus i, en canvi, no inquieta els adversaris, que veuen com s'acosta el 20 de novembre i encara tenen temps per mantenir intactes els seus aires de guanyadors.

No hi ha dubte que la història dirà que la crisi mundial ha fet fora Rodríguez Zapatero. Però la veritat és que també ha gastat més diners dels que tenia. Qui no recorda, per exemple, aquells 400 euros a cada ciutadà? També hi haurà temps per aprofundir en l'anàlisi de com s'ha portat el president espanyol amb Catalunya. El principal retret que se li fa és no haver complert els compromisos estatutaris. No ha tingut en compte els vint-i-cinc diputats del PSC. Temps enrere, Felipe González, i per conveniències puntuals, els havia tingut més presents. Queda alguna cosa positiva. Tot i que caldrà esperar veure el final d'ETA...