Política

Ni un pas enrere

El president de la Generalitat trasllada a Madrid la intenció dels catalans d'iniciar la seva pròpia transició

Mas diu que la Constitució Espanyola ha deixat de ser el punt de trobada per a una majoria de catalans

Sense fer escarafalls i defugint el to d'amenaça, el president Artur Mas va traslladar-se ahir a Madrid per deixar constància que, més enllà de la conjuntura política que deixi el 20-N, el seu govern no farà ni un pas enrere en l'objectiu que Catalunya iniciï la seva “pròpia transició”. El cap de l'executiu va seguir la tradició dels seus antecessors i per primer cop va celebrar la Diada Nacional amb els catalans que resideixen a la capital de l'Estat; una cita anual a la qual s'uneixen representants de la societat política i empresarial madrilenya.

En la seva intervenció, va procurar sinteritzar l'esperit del discurs de l'11-S que, al cap i a la fi, proclamava la necessitat que té Catalunya de “seguir el seu propi camí, forjant el seu projecte”. Que ha de ser “compatible amb una Europa forta”, afegia el president.

Mas fa temps que ha decidit desterrar la pedagogia que sovint acompanyava els mandataris catalans. I així ha estat en les seves escasses compareixences a Madrid. I en la d'ahir en va donar una mostra més usant un to directe per avisar que aquest és ja un camí de no retorn. Igual que insistia que no es pretén amenaçar ningú i que s'actuarà de manera “pacífica i democràtica”, hi afegia també que “no plantejarem el futur en termes de queixa, lament o greuge”, sinó que s'anirà fent procurant no desviar-se dels objectius que s'ha traçat en tres fronts: en identitat, cultura i llengua; en més sobirania i en el progrés social
i econòmic. I en aquest darrer punt hi va encabir el pacte fiscal.

El president va situar el retrovisor a l'any 1714 per retratar les dificultats transcorregudes en tres segles, tot plegat per concloure que la història del catalanisme és una història de capacitat de superació i afirmació. “No sé ni si dir que és un miracle que siguem vius com a nació, com a cultura i com a llengua”, emfasitzava. Tot seguit, el president va traslladar-se al 1978, proclamant el paper actiu del catalanisme en l'arquitectura de la Constitució. Però ara Mas incidia que aquell edifici que molts catalans van veure com una oportunitat per fonamentar les complexes relacions entre Catalunya i Espanya s'ha ensorrat. I ho va atribuir a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i a la reforma constitucional que lamina l'autogovern.

De fet, davant l'auditori format per tres secretaris d'Estat de Zapatero i el magistrat del TC, Eugeni Gay, Mas va concloure que aquests elements han suposat un “escac mat” a l'esperit constituent. A partir d'aquí, va aprofitar per retreure una actitud excloent quan, segons subratllava, el catalanisme sempre ha ajudat en tots els “tràngols” que ha viscut Espanya.

Espanya ja ho va fer (...); i ara toca a Catalunya fer la seva pròpia transició nacional
Artur Mas
president de la generalitat
La Constitució ha deixat de ser un punt de trobada (...) i és un sentiment que comparteix una gran part de poble
La reforma exprés del PSOE i el PP ha suposat un escac mat a l'esperit constituent i al consens constitucional
Sense amenaçar ningú, però parlant clarament, Catalunya vol seguir el seu camí i forjar el seu propi projecte


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.