Política

“Ara toca humilitat, paciència i il·lusió”

Cinc exalcaldes del PSC reflexionen sobre com encaren una nova etapa vital i política després de perdre les eleccions

Els que han fet el pas a l'oposició ja estan ficats de ple en el nou paper

Jordi Hereucontinua tenint una agenda atapeïda, però d'un perfil menys ‘institucional'
El reusenc Lluís Miquel Pérezha deixat la primera línia de foc i ha tornat a la seva antiga feina a la banca
L'exalcalde de Matarócompagina el seu retorn a l'escola com a mestre amb ser el cap de l'oposició

L'alternança és una de les pedres angulars de la democràcia i, en conseqüència, s'ha de fruir de la victòria però alhora cal saber encaixar la derrota quan toca. Les eleccions municipals passades van ser doloroses per al PSC, ja que li va suposar la pèrdua de diversos bastions locals d'una gran importància estratègica com ara Barcelona, Badalona, Reus, Mataró i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres. Els exalcaldes d'aquests municipis expliquen com han viscut, i afronten, aquest canvi des d'una esfera política i més personal, i que es sintetitza en un missatge comú: cal assumir la derrota, però sense resignar-se. És a dir, cal encetar aquesta etapa amb “humilitat, paciència i il·lusió”, com apunta l'antic batlle de Barcelona Jordi Hereu. Humilitat per interioritzar el nou rol de cap de l'oposició i, alhora, els perquès de la desfeta; paciència, ja que ara cal picar pedra i guanyar-se quota mediàtica, i il·lusió perquè és una recepta irrenunciable per enfrontar-se a nous reptes.

Hereu va per feina

El de Jordi Hereu és, possiblement, el cas més emfàtic sobre la manera d'aconseguir superar un sotrac com el del passat 22 de maig. Els seus col·laboradors, molts dels quals instintivament s'hi continuen adreçant com a “alcalde”, es declaren sorpresos no només per l'enteresa amb què va encaixar la derrota electoral, sinó per la rapidesa amb què hi ha reaccionat. “Ens hem constituït com a oposició amb plena normalitat democràtica, desmitificant aquell missatge que havíem patrimonialitzat la institució. No estem deprimits perquè ningú ens obliga a ser aquí. Si no tinguéssim il·lusió pel que ve, no ho faríem”, reflexiona l'actual president del grup municipal del PSC. El fet de tenir un coneixement mil·limetrat del consistori, així com dels projectes pendents o en execució a Barcelona, els suposa un valuós actiu a l'hora de plantejar la tasca de control i tutela del nou govern de Xavier Trias. O sigui, quan encara no han passat ni 100 dies des de la constitució de l'Ajuntament, ja tenen la tàctica i l'estratègia d'oposició perfilada, una feina que, en el cas d'Hereu, s'haurà de compatibilitzar amb tot el procés congressual del PSC, en què vol jugar un paper actiu.

Per la seva condició d'exalcalde, Jordi Hereu està subjecte a un protocol de seguretat específic i, a més, pot continuar gaudint de cotxe oficial, ja que té rang de cap de grup. El seu quarter general està instal·lat a la cinquena planta de l'edifici novíssim de l'Ajuntament, que és el que ocupava CiU en l'anterior mandat. Pel que fa al dia a dia, l'agenda de l'antic batlle continua estant força atapeïda, tot i que ja percep canvis. “Quan governes ja et ve molt donada, però ara te l'has de construir tu.” Què vol dir això? Doncs que ara és el PSC, o ell mateix, qui contacta amb entitats, institucions i altres col·lectius per polsar les seves opinions i inquietuds. “És un procés que té una part d'aprenentatge personal i d'humilitat, que va molt bé”, explica l'exalcalde, un polític a qui el contacte personal i la proximitat li vénen de mena. Són el seu terreny. Malgrat que el mandat tot just és a l'inici, Hereu ja afila el seu discurs polític, que anirà desgranant en els pròxims quatre anys: “Som davant un govern que no té un relat conjunt de ciutat, que se li comença a notar una certa buidor i una inflació retòrica i que està en una situació molt minoritària.” De concessions, només les estrictament necessàries.

Plena dedicació de Serra

Després de tres anys ocupant el càrrec d'alcalde (el va prometre l'abril del 2008, en substitució de Maite Arqué), el socialista Jordi Serra és des de l'11 de juny (data de constitució dels ajuntaments) el cap de l'oposició a Badalona. La derrota del maig va resultar especialment amarga, després de veure com s'invertien els papers i la victòria, de manera inèdita, anava a parar a mans del popular Xavier Garcia Albiol (tothom a la ciutat sap que la relació entre els dos polítics no pot ser més nefasta). Serra no nega que pair el resultat advers no ha estat fàcil, gens fàcil, però assegura que les vacances de l'agost li han permès desconnectar de la feina i, sobretot, “fer un canvi de xip”. Ara es declara “plenament ficat” en el paper de cap de l'oposició. Dedica els matins a fer feina de despatx, de reunions amb els seus regidors i d'anàlisi i seguiment dels documents interns de l'administració. I té les tardes reservades per trobar-se amb veïns i entitats. Segueix treballant set dies a la setmana, segons relata, però té més hores lliures que quan era alcalde de la ciutat. “També menys pressió de telèfon, i ha baixat la necessitat de resoldre diferents temes de manera simultània”, afegeix el polític socialista, que es va estrenar com a regidor l'any 2003. Des de l'oposició, vol rendibilitzar la feina feta durant els pròxims quatre anys per recuperar un poder que el PSC havia tingut a les seves mans els últims 32 anys. Ara no vol parlar públicament del seu futur polític. No toca. En qualsevol cas, al Twitter es fa dir JordiSerra2015. Un possible avís per a navegants.

El socialista Lluís Miquel Pérez, que va ser alcalde de Reus des de 1999 fins al maig d'enguany, en què va perdre les eleccions, ha tornat a la seva feina de treballador de la banca. No a Reus, sinó a les oficines centrals del BBVA a la ciutat de Tarragona, i en concret en l'àmbit de la gestió d'empreses. “Hi vaig a treballar i no pas a fer petar la xerrada”, contesta quan se li pregunta si treballa a la ciutat veïna per no haver de fer front a l'expectació que podria crear entre els reusencs veure l'exalcalde darrere del taulell. “A més, no faig feina de taulell, sinó de gestió i anàlisi.” Diu que troba a faltar moltes coses de la seva etapa d'alcalde: “No els privilegis, sinó de poder prendre decisions sobre la ciutat. Sóc conscient que ja no sóc el senyor alcalde i la meva tornada a la vida civil no m'ha representat cap problema.” Tot i això, Pérez no ha abandonat la vida política, ja que és el primer secretari del PSC a Reus i membre de l'executiva nacional del partit. També assessora l'actual grup socialista, la major part dels membres del qual són nous. Sobre les relacions amb l'actual alcalde, el convergent Carles Pellicer, comenta que són pràcticament inexistents: “Em vaig oferir al nou govern per ajudar a tirar endavant alguns temes importants per a la ciutat, i que vam començar des del govern anterior, però no he rebut cap resposta. I no ho critico. És la seva opció.” El que sí que sembla que finalitzarà serà la tesi doctoral sobre regionalisme econòmic i nacionalisme polític a Catalunya a final del segle XIX (Pérez és llicenciat en filosofia i lletres, especialitat en història contemporània), que fa anys que té damunt la taula. Ara té temps.

Baron retorna a les aules

Qui ha tornat als orígens és l'exalcalde socialista de Mataró Joan Antoni Baron. I és que des d'aquest mes de setembre compagina la seva tasca de cap de l'oposició amb el retorn a les aules com a mestre, la seva professió. Tot i reconèixer que està “una mica desentrenat”, Baron assegura que a l'escola Camí del Mig de Mataró –on ja havia fet classe i fins i tot va ser director– l'han rebut “amb els braços oberts”. Fa de mestre a 25 alumnes de cinquè de primària. “Són una mica belluguets i saben perfectament que tenen de profe l'exalcalde de la ciutat”, explica Baron, que assegura: “A l'escola, després de tants anys, han canviat moltes coses, però els nens no.” Home d'empenta, Baron comenta que l'agenda li ha canviat “radicalment”, però que la manté igualment ocupada entre la política i l'escola, i confessa que no li ha costat tant com s'esperava deixar de ser alcalde. En l'àmbit polític, assegura que exercirà de cap de l'oposició els pròxims quatre anys.

Tenint en compte que no ha abandonat la política municipal i exerceix com a cap de l'oposició, l'exalcalde de Vilanova Joan Ignasi Elena (PSC) explica que el canvi no ha estat, ni molt menys, dràstic. “Tinc una agenda amb menys intensitat, però continuo anant als actes de la ciutat. Això sí, la pressió és menor”, apunta Elena. Si algun tret identifica l'exalcalde –que aspira a liderar el PSC– és una proximitat a la ciutadania que diu que no ha perdut els darrers mesos. “La gent se m'apropa més o menys igual, perquè saben que estic actiu políticament”, assegura. Elena sosté que s'ha “adaptat molt bé a la nova situació”, aconseguint “trobar les coses interessants de la nova vida”. Com a exemple, disposar de més temps per a les seves filles. “Tenia moltes ganes de fer-ho, i ho agraeixo molt.” (Aquesta informació ha estat elaborada per Francesc Espiga, Sara Muñoz, Natàlia Borbonès, Lluís Arcal i Míriam de Lamo.)

El pròxim congrés
El fet d'haver perdut les eleccions no serà obstacle perquè diversos exalcaldes del PSC juguin un paper clau en el pròxim congrés del partit. Un dels casos més clars és el de Joan Ignasi Elena, que ja ha fet un pas endavant per liderar el procés de renovació de la formació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.