La minoria i la crisi, llasts per a un Trias que encara és una incògnita

No són 100, sinó 81, els dies de govern de Xavier Trias. Li queda marge, però haurà d'accelerar. Pot al·legar un interregne més llarg del compte, per l'endarreriment del ple constituent; la parada estiuenca, i que, amb el govern ja constituït, va haver de fer reajustaments en perdre un edil ballarí en favor del PP, però ell mateix va qualificar el relleu a l'alcaldia d'exemplar, i ha mantingut a lloc diversos alts càrrecs, fet que li hauria de facilitar l'aclimatació. I tot i així, rep crítiques per no haver assolit “la velocitat de creuer”, com diu Jordi Portabella (ERC). Trias ha reemplaçat al cap de la Guàrdia Urbana i ha escenificat una millor coordinació amb els Mossos i una aposta ferma contra l'incivisme i la delinqüència al metro, però, política policial a banda, l'activitat del govern s'ha centrat en la reorganització interna i ha inclòs més cancel·lacions i declaracions d'intencions que concrecions. Un parell d'exemples: ha liquidat el zoo marí, però encara no sap què fer en aquell sòl, i ha clausurat el model de fer escoles bressol públiques, sense detallar-ne l'alternativa, basada, això sí, en la concertació. Trias arrossega dos llasts: la crisi i el govern en minoria. Abans dels 100 dies toquen les primeres comissions sectorials i el primer ple. Potser tindrem cartes sobre la taula.