El focus del debat

L'interès del debat de política general que comença aquesta tarda al Parlament no estarà en els retrets que els partits polítics puguin fer-se entre ells. Ni tampoc en les propostes electorals que més endavant presentin per al 20-N. Perquè tothom sap que les veritables mesures –dures en el terreny pressupostari i laboral – arribaran des de l'executiu espanyol, per mitjà del partit que governi després de les generals.

L'interès del debat estarà, en tot cas, en els gestos i el tarannà que utilitzaran els portaveus. Val a dir que encara continua la sacsejada que es va produir en les eleccions catalanes. El PP està en situació d'eufòria permanent. ERC, en hores baixes, a l'espera de fer oficials els recanvis. Unes cares noves que, per cert, no tenen escó al Parlament i hauran de fer confiança a Joan Puigcercós, que anirà per lliure, desvinculat de l'ERC d'ara i la d'abans.

Els socialistes estan més preocupats pel seu congrés de desembre i pels possibles resultats de les generals que no pas pel debat, en què també hauran de confiar en allò que defensi Joaquim Nadal, descartat de ser l'adversari d'Artur Mas en les pròximes eleccions catalanes. S'estrenarà en aquest tipus de duel Joan Herrera, que, vingut dels grans debats del Congrés dels Diputats, ara tindrà més temps per exposar les seves propostes, però amb menys repercussió. Els que poden sentir-se còmodes malgrat la incomoditat del temps que els concedeixen són els minoritaris. Rivera, Laporta i López Tena no tenen res a perdre i sí vots a guanyar discutint amb qui mana.

El Parlament convoca el debat de política general i serveix per marcar les pautes del curs polític. Però és com el torneig Gamper, que cada any l'organitza el Barça amb adversaris a mida per guanyar-lo. Malgrat que en alguna edició l'ha perdut...