Un libi, nou president del Congrés Mundial Amazic

Arribar i moldre. Fahti bin Khalifa, un emprenedor libi que ha viscut a l'antiga URSS i al Marroc, ha estat elegit nou president del comitè federal del Congrés Mundial Amazic (CMA), celebrat aquest cap de setmana a l'illa de Djerba (Tunis). La catalanoalgeriana Soraya Sough, responsable d'afers internacionals del CIEMEN, va retirar la candidatura per facilitar les votacions. El fet que en aquesta sisena edició s'hi incorporessin noves candidatures de Tunísia i de Líbia havia provocat un col·lapse estatutari difícil de solucionar. El poble amazic, el primer poblador del nord d'Àfrica, que té més de trenta milions d'amazigoparlants malgrat l'arabització persistent i la repressió cruel en alguns estats, encarava el congrés immergit en un ambient d'entusiasme col·lectiu malgrat la confusió organitzativa que es derivava de les actuals circumstàncies del nord d'Àfrica. És en aquest context que cal explicar l'arribada tan prematura a la presidència del comitè federal d'un nou membre –segons els estatuts, merament invitat i sense dret a vot. Com en cada edició s'hi han aplegat representants d'associacions procedents de Níger, Mali, el Marroc, Algèria, les Canàries i la diàspora europea per tal d'establir les estratègies comunes a seguir durant els propers anys de cara a preservar la seva identitat cultural i lingüística. Però la viva actualitat de la revolta a Líbia (i potser càlculs de finançament futurs) han fet precipitar les decisions per visualitzar un suport unànime a aquest poble. Als berbers de Tunísia se'ls ha reservat l'honor de ser la seu d'acolliment de la trobada, que en principi havia de celebrar-se a Catalunya en senyal de suport a tots els amazics de la diàspora i en reconeixement del percentatge, superior al 80%, que els amazics representen respecte a la totalitat de la immigració magribina al nostre país. En l'obertura de l'acte ja es va donar una mostra d'aquesta orientació simbòlica amb la interpretació de l'himne libi cantat en amazic per Abdelah Achim –empresonat per Gaddafi durant vint anys per la seva adscripció a la causa berber. Va ser immediatament abans que el president cessant, Belkhacem Lounes, recordés als tres centenars d'assistents l'assassinat del veterà militant Hamed Hamrani a mans de la policia gaddafista el 2009 i les dificultats que els pobles berbers es troben arreu per reunir-se en qualsevol dels estats en què està repartida la Tamazgha –la nació amaziga– No obstant, va fer esment dels avenços que han aconseguit en el terreny de la llengua (reconeixement oficial al Marroc) i de la identitat (eclosió de l'amaziguitat en països alliberats de les dictadures).