La fortalesa d'EUROpa

La Unió Europea és una unió d'estats, en concret de vint-i-set, amb unes tres-centes regions/nacions i prop de cinc-cents milions de ciutadans. És, en conjunt, l'àrea econòmica més important del món, superant en PIB els EUA i disposa de diverses polítiques comunes. Però no és encara una realitat política pel que fa a les relacions exteriors, a la seguretat i a la defensa, i això li resta força, tant en l'àmbit polític com en l'econòmic, en aquest món cada vegada més globalitzat. I aquesta debilitat es manifesta clarament en etapes de crisi, com podem comprovar actualment. Observem que a la UE li costa trobar sortides viables per a la crisi econòmica i sovint s'opta per solucions estatals en detriment de les conjuntes, que, per altra part, seria el camí correcte. I en aquest escenari de dificultats s'hi situa la moneda única, l'euro. Si fem una mica d'història, quan es va crear l'euro ja es qüestionava que, a més d'una política monetària única, s'havien de fer també passes importants en polítiques fiscals i pressupostàries coordinades, però es va considerar que es podria funcionar només amb una política monetària o potser remoure la fiscalitat i pressupostos representava moltes dificultats de consens en aquell moment. La veritat és que els primers anys de l'euro varen coincidir en una etapa d'expansió econòmica, de manera que no es varen trobar a faltar aquestes polítiques i cada estat va anar fent, més o menys complint el pacte d'estabilitat i creixement que obliga a situar el deute públic per sota del 60% del PIB i el dèficit públic per sota del 3%, xifres que, com s'ha pogut comprovar, més d'un estat no va complir i ara estem amb deutes per sobre del 100% del PIB i dèficits propers al 10%, en alguns estats. No és d'estranyar, doncs, que la crisi hagi fet estralls en les finances públiques, ja que els governs, davant la disminució d'ingressos via fiscal i l'increment de despeses pel manteniment de l'estat del benestar, s'han vist obligats a endeutar-se més, fins al punt que els inversors han perdut la confiança en alguns, com és el cas de Grècia, principalment, i d'altres. I al mig de tot això, l'euro, que és una de les fortaleses d'Europa, ha esdevingut el cavall de batalla de la zona euro i que, tal com fan els governs europeus, s'ha de preservar contra qualsevol atac, ja que la seva desaparició seria la tornada al passat i representaria un cop mortal per a la Unió Europea en general. Així, perquè això no passi convé trobar solucions per a la sortida de la crisi de Grècia en particular i de la UE en general, que evitin fallides o sortides de l'euro o efectes contagi, i també convé prevenir crisis futures. La millor recepta és consolidar el govern econòmic europeu, amb coordinació fiscal i pressupostària, i avançar cap a l'Europa política, perquè, no ens hem d'enganyar, una àrea econòmica gran i amb una moneda forta necessita un govern polític també fort i consolidat que les defensi.