Incompetència, irresponsabilitat i cara dura

L'informe que va presentar la Interventora municipal de Silla a la darrera sessió plenària fa uns dies, és espaordidor. A les dades que el mateix alcalde ha distribuït pel poble, aquesta dona, incorporada a la seua plaça unes jornades després de les eleccions locals (per tant, no té cap responsabilitat en l'estat actual de les coses), n'ha afegit algunes més. El panorama dibuixat et posa els cabells de punta, com tatxes d'encabironar.

Resulta que dels quatre milions i escaig d'Euros en factures per pagar que hi ha, més de la meitat corresponen a exercicis anteriors ja tancats. Això vol dir dos coses: que fa anys que un bon grapat de proveïdors no cobren els seus serveis o subministraments, i que la corporació sabia perfectament de fa temps que el carro ja anava enculat. Així i tot, seguien escudellant-se el plat a grapats i menjant a dos queixos, perquè “l'Ajuntament ho pot pagar”, segons paraules textuals del inefable alcalde de torn, recolzat per trànsfugues i oportunistes.

Le relació d'ingressos comptabilitzats, però, pendents de cobrar, puja a la quantitat de més de nou milions i mig d'Euros. Una part probablement són subvencions de la Generalitat i de la Diputació, institucions governades pel PP que tampoc no paguen cosa viva. Més de dos milions d'Euros del pendent de cobrar es preveu que l'Ajuntament no els ingressarà mai i són, per tant, paper mullat.

Segons la interventora, els ingressos corrents de l'Ajuntament són clarament insuficients per poder pagar la despesa corrent, és a dir, que els jornals que aporta la família al perol comú no donen per passar casa. Així, a final d'any, faltaran més de dos milions per poder pagar estrictament allò que és indispensable: salaris, seguretat social, interessos i amortitzacions del deute i funcionament dels serveis municipals mínims que la llei obliga a prestar. El forat no para de créixer i damunt no ens podem permetre ni comprar-nos unes espardenyes.

De l'any passat hi ha més de mig milió d'Euros en factures per pagar que ni tan sols tenien consignació al pressupost. Segons paraules de l'alcalde Serafí Simeón, els pressuposts es feien d'acord amb la tècnica següent: “volem gastar tant, i pressupostaven tants diners”, unflant els ingressos per tal que sobre el paper ni hagueren prou. Després, com que la recaptació es quedava curta (no podia ser d'altra manera), el forat cada vegada es feia més gros.

Si l'administració pública té òrgans de control per evitar que passen aquestes coses, per què a Silla no han funcionat? Cap on mirava la Intervenció municipal quan es produïen aquests despropòsits? És que l'alcalde de torn es va buscar un interventor o interventora ben complaent que li ho va consentir tot a canvi de ves a saber què? Seria interessant veure els informes legals corresponents, doncs, si s'han fet i el (des)govern municipal se'ls ha fumat en companyia d'uns porros, podrien derivar-se'n responsabilitats penals amb possibles condemnes de presó i inhabilitació. Però, si l'òrgan de control no ha fet el que devia fer, aleshores és sobre l'interventor o interventora on recau la responsabilitat, no sols administrativa, sinó, també, fins i tot penal.

És necessari i urgent destapar tota la femta i ventilar la casa per tal que puga sanar el malalt. El poble ha de saber qui són els responsables de tot el mal causat i, si algú o alguna ha d'anar a passar una temporada a la torre d'Espioca, ell o ella s'ho hauran buscat per incompetent, irresponsable o cara dura.

Mentrestant, ací regna la presumpció d'innocència. Com ha de ser, i que quede clar.